Article de Rosa Paz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mantenir viva ETA
El PP, com a signant de tots els pactes antiterroristes, hauria d’assumir el que explícitament es buscava: que els etarres deixessin de matar i defensessin les seves posicions políticament.
Bildu ha deixat cinc dels 173 vots amb què es va aprovar dijous la llei de memòria democràtica. No obstant, aquest fet ha portat les dretes a llançar una implacable campanya contra Pedro Sánchez per pactar una norma tan sensible amb «els hereus d’ETA». El que retreuen al Govern no és només que s’avanci en la llei de Zapatero perquè ara sigui l’Estat qui s’ocupi de l’exhumació de les restes dels assassinats pel franquisme que encara són en cunetes o fosses comunes, sinó que la seva principal excusa és que la llei propicia la creació d’una comissió tècnica que investigui la vulneració dels drets humans a persones que van lluitar per la democràcia en el període que va des de l’aprovació de la Constitució de 1978 fins a finals de 1983.
Sense explicar en què consisteix i qui afectaria aquesta part de la llei, les tres dretes –l’extrema, la que va de centrista i la que està en fase d’extinció– han posat el crit al cel, i han donat a entendre que amb aquesta extensió temporal EH Bildu vol que s’investigui el terrorisme d’Estat mentre pretén que els terroristes d’ETA surtin impunes. Però no és això el que diu el text. Quan la norma parla d’una comissió que estudiï «els supòsits de vulneració de drets humans a persones per la seva lluita per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics» no s’està referint, òbviament, als terroristes d’ETA, sinó a ciutadans d’esquerres, que van ser víctimes de la violència de l’extrema dreta i de forces policials i parapolicials en aquells anys.
Entretots
És normal que a les víctimes els dolguin els pactes amb Bildu, perquè les seves ferides encara no han cicatritzat. Però el PP, com a signant de tots els pactes antiterroristes, hauria d’assumir el que explícitament es buscava: que els etarres deixessin de matar i defensessin les seves posicions políticament. Sorprèn, per tant, que 11 anys després que la banda terrorista desaparegués, Núñez Feijóo s’entossudeixi a mantenir el missatge de «tot és ETA», en què tant va insistir Pablo Casado. Tret de, és clar, que pensi que, una vegada garantit que s’apropiarà dels votants de Ciutadans, ha arribat el moment de recuperar també aquells que se’n van anar a Vox. Feijóo sap també que, tret d’en el País Basc i a Catalunya, una de les coses que més erosiona electoralment el PSOE de Sánchez són els seus pactes amb Bildu i ERC. Per això pica en aquest clau. Valent-se, això sí, de la desmemoria col·lectiva que ha oblidat que el primer a reunir-se amb Batasuna i amb ETA, tan sols any i mig després de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, va ser precisament el Govern de José María Aznar.
Cal veure quin efecte tindrà aquesta estratègia en l’ànim dels electors, però va resultar si més no estrany l’afany del PP per mantenir viva l’extinta ETA quan, en el debat de política general, hi havia en discussió assumptes tan apressants com l’elevadíssima inflació, les negres previsions energètiques i les mesures per fer-los front. En això és on Sánchez els va guanyar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
