Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La xacra d’embrutir i l’elogi del netejar

1
Es llegeix en minuts
La xacra d’embrutir i l’elogi del netejar

Joan Cortadellas

L’any 1969, es va dur a terme un experiment que consistia a abandonar un cotxe, amb les portes obertes, en un barri conflictiu de Nova York. Al cap de poques hores, no en quedava pràcticament res. Van fer el mateix a Palo Alto, a Califòrnia. Durant una setmana, el vehicle va romandre intacte. Després, van decidir trencar els vidres i abonyegar la carrosseria. Va passar el mateix que havia passat al Bronx. De l’experiment, els professors James Wilson i George Kelling en van extreure una reflexió que van anomenar “teoria de les finestres trencades”. Ens ve a dir que el deteriorament d’una part (per ínfima que sigui) dels béns que hi ha al carrer, mobles o immobles, genera un augment progressiu de les conductes incíviques i, doncs, una escletxa en la convivència.

Hi he pensat en llegir el reportatge d’EL PERIÓDICO sobre les pintades a Barcelona. La responsable de la neteja patrimonial afirma que és un bucle sense fi, una mena de càstig de Sísif contemporani: neteges, embruten de nou, tornes a netejar. Més enllà de les crides a lluitar contra aquesta xacra, el secret consisteix a netejar tan aviat com sigui possible. És a dir, a arreglar les finestres trencades perquè no es malmeti l’edifici sencer.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web