Els sistemes complementaris, els altres pilars del nostre model de previsió social

La recent aprovació de la llei de regulació per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació deixa clara la voluntat del Govern de promoure el segon pilar de la previsió social, el constituït pel sistema d’ocupació. Tanmateix, dues reflexions respecte a això. D’una banda, el projecte no va comptar amb el consens de patronal i sindicats, cridats a ser els principals protagonistes a l’hora de convertir en realitat la seva implantació. De l’altra, les referències als sistemes complementaris en el Pacte de Toledo no han passat de les declaracions genèriques.

Aclarim que els sistemes complementaris d’ocupació, el que es coneix com el segon pilar de la previsió social, no són un invent recent. Han format part, des de fa dècades, del marc de relacions laborals entre empreses i treballadors. Tres dades per constatar-ho. Tot i que ja existien anteriorment, van ser reconeguts com a objecte de negociació en la llei de convenis col·lectius (1958). Així mateix, en la llei de bases de la Seguretat Social (1963) es reconeix l’existència de les anomenades «millores voluntàries a l’acció protectora de la Seguretat Social». Finalment, un fet irrefutable. Centenars de convenis col·lectius contenen, des de fa molts anys, compromisos per pensions, resultat de les negociacions entre patronal i els representants legals dels treballadors.

En els últims 25 anys, el nou i positiu en matèria de previsió social complementària va ser l’exteriorització d’aquests compromisos per pensions, obligatòria a partir del 1999, cosa que va suposar una oportunitat per a milers de treballadors per consolidar nous drets derivats del que anteriorment eren meres expectatives. També va significar la possibilitat de controlar els instruments de previsió social complementària mitjançant la participació en les comissions de control dels plans de pensions d’ocupació, i, en molts casos, va aportar solucions per als interessos dels treballadors als problemes derivats de la deficient gestió d’algunes empreses dels seus fons interns.

Considerem que ha arribat el moment de forjar un ampli consens polític i social per desenvolupar els sistemes complementaris, conforme a les característiques del model espanyol de previsió social, el primer pilar dels quals és la Seguretat Social pública, contributiva i finançada per un sistema de repartiment, basada en la solidaritat intergeneracional. Una Seguretat Social que ha d’atendre la seva sostenibilitat, perquè perduri en el temps i garanteixi el dret constitucional que les seves prestacions siguin suficients.

Les consideracions sobre els sistemes complementaris contingudes en l’‘Informe d’Avaluació i Reforma’, aprovat el 27 d’octubre del 2020 per la Comissió de Seguiment i Avaluació dels acords del Pacte de Toledo, són un excel·lent punt de partida per a aquest ampli acord polític i social que proposem. 

És hora d’obrir una nova etapa en el desenvolupament dels sistemes complementaris, en línia amb el que es recull en la recomanació setzena de l’última revisió del Pacte de Toledo. L’acord al qual s’ha arribat al VII Conveni General de la Construcció sobre la promoció d’un pla de pensions sectorial és un altre senyal que indica que la qüestió comença a estar madura.

Notícies relacionades

¿com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

Twitter era una cerveseria de Múnic

Convidem totes les entitats, associacions i organitzacions que considerin que el nostre model de previsió social estarà plenament configurat quan trobem l’encaix correcte, adequat i necessari entre una robusta Seguretat Social pública i uns sistemes complementaris, la finalitat dels quals és canalitzar l’estalvi de les persones per obtenir rendes complementàries al sistema públic, a adherir-se al «manifest a favor d’un acord polític i social per al desenvolupament de la recomanació setzena del Pacte de Toledo».

L’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària és una estructura d’investigació de la Universitat de Barcelona, creada l’any 2020 com a plataforma multidisciplinària amb el triple objectiu de formar, investigar i divulgar sobre els sistemes de previsió social com a part de l’Estat del benestar.