Pros i contres | Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aniversari i vigència del Museu del Joguet de Figueres
Ninots d’època al Museu del Joguet de Figueres. /
El Museu del Joguet de Figueres ha complert 40 anys. És una història de convicció i de celebració, de tossuderia i de carinyo per les coses que són, en aparença, menors, i que, com s’ha demostrat en aquestes quatre dècades, expliquen com som amb més rotunditat que els grans discursos o les peces fonamentals de la cultura.
Les joguines tenen una vida, la dels nens que juguen, però després es mantenen com a vestigis d’un passat. Amb les joguines evoquem no només l’edat daurada de la infància (de tantes infàncies), sinó que es mantenen en la memòria en la seva funció de testimonis d’uns dies que elles, les joguines, impassibles, han transportat fins al nostre present. És el que deia Antonina Rodrigo, biògrafa de Lorca, al referir-se a Don Osito Marquina, l’osset de Dalí i de la seva germana Anna Maria, tan estimat («és mono i remono») pel poeta. «Va travessar la frontera del seu temps, al sobreviure a la infantesa dels seus propietaris». Sobreviuen, l’osset i els trens i els teatrets i els cavalls de cartró i la llauna i el peluix, tot això i molts objectes més, gràcies a l’esforç de Josep Maria Joan i Rosa i Pilar Casademont, fundadors del museu a l’antic Hotel París de Figueres. 40 anys màgics.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
