El Govern i la renovació del Tribunal Constitucional

Per part d’alguns, es discuteix que el Govern pugui proposar al Rei el nomenament dels seus dos magistrats del TC, com li correspon segons l’art. 159.1 de la Constitució. La raó és que s’interpreta que s’ha d’esperar que es completi el bloc de quatre nous magistrats amb els dos de proposats pel CGPJ. Mentre que el bloqueig del CGPJ els sembla el resultat d’algun fenomen natural al qual cal resignar-se, que el Govern compleixi el seu deure constitucional es presenta com a expressió de la seva perversa voluntat d’exercir un control polític sobre el Tribunal Constitucional. 

Crec que és una interpretació equivocada. Com a qüestió de principi, qualsevol article de la Constitució s’ha d’interpretar en el sentit de facilitar el ple funcionament de les institucions. I cal tenir en compte, a més, la jurisprudència del mateix tribunal. El 2013 es va presentar un recurs d’inconstitucionalitat per part de 50 diputats del PSOE, llavors a l’oposició. Els recurrents entenien que no era constitucional que es pogués renovar l’òrgan de govern dels jutges sense que es fes de manera simultània per part del Congrés i del Senat. El Tribunal Constitucional va desestimar el recurs el 2016, en la seva sentència STC 191/2016. En el fonament jurídic 8.b desgrana un argument que ens interessa, perquè es refereix al supòsit excepcional en què no fos possible que les dues cambres fossin capaces de fer els nomenaments en períodes de temps coincidents. Diu, en síntesi, que això no ha d’impedir que qui pugui fer la proposta, la faci, ja que la seva facultat és també un deure.

El Govern sembla haver optat per compassar la seva proposta de magistrats per al Constitucional a què sorgeixi del CGPJ, i això podria passar al setembre. Hi pot haver raons d’oportunitat política, però no crec que això derivi de cap obligació constitucional o legal. Cal distingir la renovació com a tal, que s’ha de fer cada tres anys, i les actuacions dels que la fan possible, que també són obligatòries per als que tenen l’atribució constitucional corresponent.

Notícies relacionades

El TC posposa la decisió sobre la llei de l’avortament, que no s’espera fins després de l’estiu

Twitter era una cerveseria de Múnic

Una cosa és la renovació, que es completarà quan els quatre nous magistrats prenguin possessió dels seus càrrecs davant el Rei, i una altra els nomenaments. Aquests últims són actes obligats per al monarca, que en cap cas es pot negar a nomenar els que li vinguin proposats pel Govern. Al Tribunal Constitucional, segons el seu article 10.1.i de la seva llei orgànica, li correspon verificar el compliment dels «requisits exigits per al nomenament de magistrat del Tribunal Constitucional». Segons la Constitució (art. 159.2), els requisits són, en primer lloc, tenir la condició de magistrat o fiscal, professor d’universitat, funcionari públic o advocat, i, en segon lloc, ser un jurista «de reconeguda competència amb més de 15 anys d’exercici professional». És a dir, el TC verifica el compliment d’aquests requisits de manera individual, per a cada magistrat nomenat, però no pot entrar per pròpia iniciativa en les qüestions derivades del moment del nomenament.

En el debat jurídic les opinions són plurals, i tots hem d’estar disposats a canviar les que mantenim si n’hi ha d’altres que semblen més ben fonamentades. Però de vegades, en un debat polític tan polaritzat com el que patim, els arguments es degraden a peces d’argumentari. I això ens perjudica a tots.