Article d’Isabel Sucunza Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Repeteixo traductor
Que em resistís a deixar la lectura d’‘El casalot’ de Dickens no només era mèrit de l’escriptor, sinó de Xavier Pàmies, l’artífex de la traducció al català
Tornaré a passar unes vacances amb Xavier Pàmies. Ja ho vaig fer fa uns quants estius. Llavors, llegia ‘El casalot’, de Dickens. Recordo que cada dia allargava el moment de sortir al carrer al matí, i a mitja tarda m’agafava pressa per tornar a casa i continuar llegint. I mira que era a París: imagineu el nivell d’enganxament que et pot provocar un llibre. Però, tot i que els llibres de Dickens ja solen ser dels que atrapen –va ser pioner a la publicació d’històries per capítols als rotatius dels començaments de la premsa escrita–, no era només mèrit seu que jo acabés resistint-me a deixar la lectura ni tan sols per passejar per París, i ara, el mèrit també era de Pàmies, l’artífex de la traducció al català que jo, aquell any, havia ficat a la maleta.
Entretots
No domino l’anglès de Dickens, ni l’època, ni el llenguatge jurídic que de vegades utilitzava; ni tan sols tinc nocions suficients de l’ofici de traductor per fer aquí una crítica detallada, acadèmica, sobre el treball de Pàmies. Només puc dir que la lectura fluïa, que les veus dels personatges sonaven com si es colés pel celobert la conversa entre dues veïnes que parlaven sobre el disgust d’una tercera que no acabava d’arreglar els papers d’una herència. I que jo, tota l’estona, volia saber-ne més.
Notícies relacionadesLa feina d’un traductor literari no consisteix simplement a passar les paraules de l’idioma original al de destí, va molt més enllà. No és només qüestió de fer que el llibre sigui intel·ligible per al lector en una altra llengua, sinó també d’acostar-l’hi salvant no només el ‘gap’ de l’idioma sinó el de l’època, el de les tradicions, el dels jocs de paraules i, fins i tot, el de l’inconscient col·lectiu. I tot això sense deixar de ser fidel a la història original.
Aquest estiu m’emporto ‘Cap al far’, de Virginia Woolf, també traduït per Pàmies. Ja he vist que cap a la pàgina 20, hi ha un moment en què Woolf i Pàmies aconsegueixen que la cadència del text et faci sentir a tu mateixa far enmig de les onades. Em sembla que serà un festival.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
