Dones víctimes, però també protagonistes

Des del començament de la guerra, cap el 2014, es va poder observar i testimoniar que les poblacions vulnerables: dones, nens, desplaçats, minories ètniques com els romanís, col·lectius LGTBI o persones amb discapacitat n’eren els més afectats. A la zona de guerra es va detectar l’augment del tràfic de persones, del treball sexual i més violència sexual. Informes de les Nacions Unides alerten que hi ha una clara correlació entre la circulació d’armes entre la població i la violència de gènere i els feminicidis.

En el cas d’Ucraïna, ja el 2020 Amnistia Internacional alertava de l’increment dels casos de violència contra les dones com a conseqüència de la crisi econòmica i social, de l’accés a les armes i dels traumes creats per la guerra a les regions de Donestk i Lugansk. Després del 24 de febrer, els informes de l’OSCE confirmen un augment de la violència contra les dones, que es troben encara en una situació d’indefensió més gran, i a tot això caldria afegir-hi les violacions contra dones a Butxa i altres localitats que estan sent ja estudiades com a crims de guerra.

Són les dones les que més han fugit d’aquesta guerra. Dels més de 9 milions de persones que han fugit del país, el 90% són dones i nens, ja que els homes d’entre 18 i 60 anys estan obligats per la llei marcial a quedar-se al país. Aquestes dones i infants estan exposats a tot tipus de riscos, abusos, tràfic, violacions, no només en el seu trànsit cap a la sortida de la guerra, sinó també una vegada en territori segur. Aquest està sent el cas de les dones ucraïneses que, embarassades com a conseqüència d’una violació, arriben a Polònia, on se sotmeten a avortaments en secret i sense l’atenció mèdica adequada, conseqüència d’una legislació aprovada el 2020 que coarta els drets reproductius de les dones i que s’ha convertit en un dels sistemes més restrictius que existeixen. El patien les dones poloneses, ara també les dones que fugen de la guerra.

Però també són les dones les que han fet un pas endavant i les que han començat a organitzar-se i a teixir xarxes de suport. D’aquesta manera, són elles les que s’han organitzat a Ucraïna, com l’organització La Strada Ucrania, que té una línia directa per a la prevenció de la violència domèstica, el tràfic i la discriminació de gènere. I també han sigut elles les que s’han organitzat a Polònia per atendre les dones que requereixin auxili.

I són les dones i els grups feministes els que formen un dels moviments socials més actius a Rússia desafiant l’autoritat del Kremlin de manera sistemàtica a través d’organitzacions com Resistència Feminista contra la Guerra. Han aconseguit, a base d’imaginació i de la descentralització en les seves accions, ser dels pocs moviments amb què encara no ha pogut acabar el règim rus.

Notícies relacionades

De les aules a la guerra a Ucraïna

La intrèpida resistència dels trens a Ucraïna

I aquests són només tres exemples de com les dones, de qui es parla poc o gens, són protagonistes essencials del que passa en el context de la guerra actual. A Ucraïna, treballant per tirar endavant el país, organitzant-se per a la defensa; a Polònia, unint-se a les dones poloneses per lluitar pels seus drets ,i a Rússia, desafiant el règim amb valentia.

És imprescindible donar suport internacional a tots aquests grups de dones, treballar-hi colze a colze. Des de la invasió russa no s’ha vist en cap dels fòrums internacionals cap mostra de la política exterior feminista; sembla que en moments crítics com els actuals aquesta opció per la qual tantes hem apostat quedarà relegada a un segon pla, després de la geopolítica i els interessos econòmics. I per a això és imprescindible un compromís real dels governs per avançar cap a un marc en què les dones tinguin un paper rellevant, tant en la finalització de la guerra com, especialment, en la construcció de la pau.