Nova cúpula Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Revitalitzar el PSOE
Amb Iceta i Granados, el PSC surt enfortit de la remodelació del nucli dur socialista realitzat per Sánchez per mobilitzar els seus votants
Amb la decisió de reforçar el nucli dur del PSOE amb personalitats de pes com María Jesús Montero, Patxi López, Pilar Alegría i Miquel Iceta, Pedro Sánchez mira de treure el partit de la indigència política en la qual estava sumit en els últims temps, recuperar la seva presència en el debat públic espanyol i convertir-lo de nou en un instrument eficaç per a la defensa de les polítiques del Govern. Amb aquesta revolució interna, el líder socialista intenta rescatar aquest PSOE que va ser durant molt temps una màquina de guanyar eleccions. Una àrdua tasca quan els socialistes s’enfronten al desgast de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències en una inflació disparada i unes negres perspectives energètiques, a la qual cosa se suma el soroll intern de la coalició de Govern. És per això que Sánchez necessita més que mai un PSOE fort, que transmeti missatges estimulants per mobilitzar els seus votants que, com es va veure el juny en les eleccions andaluses i s’aprecia en tots els sondejos, inclòs l’últim del CIS, es mouen entre el desànim i el desinterès, mentre el PP ha disparat les seves expectatives electorals amb el canvi de lideratge.
El radical moviment realitzat en el partit reflecteix fins a quin punt el president del Govern és conscient que necessita frenar la idea de canvi de cicle electoral que s’està estenent dia a dia i atallar la sensació que aquestes perspectives funestes per al PSOE poden marcar també el final del seu cicle polític personal, almenys en la política espanyola. Els canvis a la cúpula del PSOE, que suposen una completa autoesmena al decidit fa tan sols nou mesos en l’últim congrés federal, signifiquen també el final del sanchisme intern, entès com el d’aquells incondicionals que el van recolzar en la reconquesta del lideratge, la moció de censura contra Rajoy i la formació del Govern amb Unides Podem. Aquests, ara, se senten orfes. Però no la immensa majoria dels dirigents socialistes que aplaudeixen l’esforç de Sánchez per reunificar, revitalitzar i aixecar l’ànim del partit i dels seus seguidors i la seva intenció de buscar un bon resultat en les eleccions municipals i autonòmiques de maig del 2023, que els serveixi de llançadora per tornar a guanyar les generals a finals d’aquell mateix any.
Notícies relacionadesAmb la incorporació d’aquests pesos pesants a la cúpula del PSOE, que formaran al seu torn part del comitè de nou persones que es reuniran cada dilluns a la Moncloa amb el president, s’acabaran també les dissociacions entre el Govern i el partit. Seran aquests nou dirigents, entre qui hi haurà el director del gabinet de la Presidència, Óscar López, rescatat en la remodelació governamental de fa un any, els qui a la pràctica dirigiran i coordinaran l’acció de l’Executiu i del PSOE. En aquest grup tindran un paper significatiu Iceta i la portaveu en el Senat, Eva Granados, dos influents dirigents del PSC, el partit germà, que ha sortit enfortit d’aquest reajustament.
Entretots
La presència d’Iceta i Granados, igual com la de Montero, no només va dirigida a millorar i revifar el discurs socialista general, també a incrementar la seva presència a Catalunya i Andalusia, dos territoris on necessiten aconseguir un bon resultat en les eleccions municipals, però, sobretot, en les generals. És gairebé impossible governar a Espanya si no es té el suport dels electors d’aquestes dues comunitats –i de Madrid, que es dona per perdut– i Sánchez ho sap. Però tampoc hauria d’oblidar que donar la volta a la situació que afronta el partit no és tan fàcil ni depèn només d’un canvi de noms, sinó també de les polítiques que s’adoptin.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
