El general hivern del 2023

El meu interlocutor ha tingut raó més aviat del que creia. Draghi va formar el seu govern d’unió nacional a principis del 2021 amb l’objectiu d’inspirar confiança a Brussel·les i rebre fons. Ho ha aconseguit, i Itàlia va créixer l’any passat més d’un 6%. Gran part del país, com demostra la carta de més de 1.000 alcaldes, volia que el miracle Draghi continués, però la dreta de Berlusconi i Salvini ha rematat la demolició iniciada pel populisme progre. La dreta creu que guanyarà les eleccions, anticipades al 27 de setembre, i Berlusconi és amic de Putin. ¿Hi ha influït?

L’indiscutible és que el final de Draghi, una àncora de solvència en la tercera economia de la UE, amb un elevadíssim deute públic del 150% del PIB (el 117% a Espanya), és una pèssima notícia. Europa afronta quatre perills greus que se superposen: inflació, inquietud per l’euro, recessió i escassetat de gas.La inflació s’ha desbocat al 8% quan el normal era el 2%. Per això, el BCE s’ha vist obligat a apujar els tipus d’interès un 0,5%, el doble de l’anunciat fa dues setmanes. I a engegar un nou programa TPI (compra de deute, amb condicions, dels països que siguin atacats) per evitar que l’alça dels tipus d’interès torni a fer, com el 2012, que la prima de risc del deute dels països del sud es distanciï massa de l’alemanya i l’euro pugui trencar-se. És el que llavors va evitar Draghi des del BCE. Ara, una cosa és prometre el programa TPI i una altra, aplicar-lo.

El tercer problema és que el BCE havia d’apujar els tipus, però la inflació europea es deu més a l’augment del preu del gas i altres matèries primeres que a un excés de demanda. Així, el BCE ha apujat tipus quan l’economia ja tendia a la baixa i el respectat índex PMI de la zona euro, que projecta el futur partint d’una àmplia i acreditada enquesta, ha caigut, per primera vegada des del febrer del 2021, per sota de l’índex 50, la frontera entre expansió i recessió.

¿Perjudicarà, així, el BCE l’economia quan ja estava caient? ¿Està atrapada Lagarde en una trampa mortal? Pot ser, però no tenia cap altre remei, perquè l’euro es depreciava davant el dòlar (entre altres coses perquè els tipus americans són més alts), cosa que implica l’alça del preu de totes les importacions.

Però el quart genet és el més apocalíptic. Putin no recorrerà a l’arma nuclear, perquè en té una altra de més poderosa. Si el pròxim hivern talla el subministrament de gas a Alemanya i a altres països centreeuropeus, el preu del gas es dispararà encara més, i tot Europa es quedarà a les fosques (entrarà en forta recessió). De moment, Putin fa xantatge, no talla del tot el gas (ha reobert en part el gasoducte Nord Stream 1), però tot Europa té por que ho faci. És lògic, ja que els ciutadans (i electors) no tolerarien la coincidència d’uns preus disparats, una forta caiguda de l’activitat per l’aturada de la indústria dependent del gas i el racionament de les calefaccions.

Notícies relacionades

¿com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

La UE es prepara davant el possible tancament total de l’aixeta de gas rus

Per això, Brussel·les vol un pla d’estalvi del 15% del gas que sembla improvisat i que molts països, com Espanya, rebutgen. Sí, el pla de la Comissió pateix de moltes coses i ha de ser discutit i revisat. Però, siguem seriosos, si Putin talla el gas –a mitjà termini també seria mortal per a ell–, el general hivern tallarà molts caps.

Un gran empresari del sector em xiuxiueja que Europa pot prescindir del gas rus, però només per dos o tres anys. Per afrontar el general hivern del 2023, amb el nou politburó de Sánchez no n’hi ha prou. Espanya necessita una certa entesa dels grans partits. Però, després de la situació d’Itàlia, encara sembla més impossible.