Article d’Ángeles González-Sinde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les noves madrastres

Si ho analitzem bé, vivint al seu aire a la seva pròpia casa sense dependre de ningú, les bruixes representaven l’antimaternitat tant com la representa avui una clínica de planificació familiar per als antiavortament

Ángeles González-Sinde

Escriptora i guionista.

El Periódico

«No et casis, tingues amics». Era el consell que em donava una de les meves àvies quan estàvem a soles. Jo somreia i callava, desconcertada perquè la seva advertència no quadrava amb l’harmonia i l’enorme dependència que percebia entre els meus avis, inseparables des dels 14 anys quan ella encara es pentinava amb trenes, com li agradava remarcar. Jo, innocent i ignorant, pensava que si no havia escoltat mai l’àvia protestar és que estava contenta amb el que li havia tocat a la vida. Per la seva manera de parlar es pressuposava que el matrimoni, com altres coses, només s’escollia fins a cert punt. Era un lot que l’atzar t’assignava, per això era millor mantenir-se al marge i no comprar butlletes per a un sorteig tan impredictible. Una mica de veritat hi havia, perquè escollir company de vida als 14 anys ¿com es fa? Tampoc havia escollit ella deixar l’escola i posar-se a treballar als 7 anys, quan la seva mare, bugadera, la va col·locar perquè feia falta un jornal més. Al matí atenia la casa, a la tarda teixia, o visitava les seves germanes, o acompanyava els seus nets. Ni amigues, ni cap altre entreteniment més que el cine o la tele. No es va queixar mai. Era l’oposat a la meva altra àvia, que es queixava moltíssim. Si bé havia viscut amb més confort, s’havia quedat viuda «als 41 anys» i òrfena als 4, segons recalcava sempre que podia. Vivia amb una soledat diguem-ne estructural, constitutiva i irreparable. Malgrat la seva vida social amb nombroses i fidels amigues, res semblava que la satisfeia. La vida havia resultat decebedora i es va quedar ancorada en els seus dols. «Per a una persona sola...» era una de les seves falques. Lluitar no entrava en el seu vocabulari. Suportar sí.

Pensava en les meves àvies i els seus ambigus missatges i em va donar per pensar en altres figures femenines de la meva infància, com la madrastra de la Ventafocs. No havia imaginat mai que un dia jo mateixa seria madrastra, però durant uns anys, com moltes dones que s’uneixen a homes amb fills d’un altre matrimoni, ho vaig ser. No és un paper ni fàcil ni bonic. ¿Quina nena ha volgut ser la madrastra del conte? Cap. Envejosa, ambiciosa, la madrastra desitjava suprimir les blancaneus i ventafocs. Ni tan sols les bruixes eren tan detestables. Almenys elles tenien coneixements de màgia i escombres que volaven, però ¿les madrastres?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però... ¿i si les coses no fossin com les pintaven els contes? ¿I si el missatge es va tergiversar? ¿I si el que en realitat pretenien, com la meva àvia, era prevenir-nos contra el sacrosant matrimoni amb el príncep? I per cert ¿on punyetes era el pare de la Blancaneus o el de la Ventafocs mentre les seves madrastres se’n feien càrrec? ¿Per què no eren a casa seva ocupant-se de la seva filla i no encolomant aquesta responsabilitat a la seva nova dona? ¿És que no estaven al corrent de què passava?

Notícies relacionades

Si ho analitzem bé, vivint al seu aire a la seva pròpia casa sense dependre de ningú, les bruixes representaven l’antimaternitat tant com la representa avui una clínica de planificació familiar per als antiavortament. Per deixar ben clar que aquesta conducta no s’havia d’imitar i prevenir contra elles l’audiència, el narrador els endossava l’etiqueta de menjar-se o segrestar les criatures. Les titllaven de monstruoses com els provida en els nostres dies als professionals que practiquen avortaments i a les dones que avortem. Però, en realitat, les bruixes dels contes eren les aliades naturals de les altres dones, igual que les madrastres que no volien que les seves fillastres es casessin potser els estaven fent un favor estalviant-los una vida sota cadenes conjugals i familiars. Experimentades mares i esposes, sabien que les càrregues tradicionals del matrimoni i la maternitat eren excessives i alienadores. Qui va redactar i va formular aquests contes, no volia que ens siguessin simpàtiques. No, no. Era massa subversiu, així que van construir un relat per treure’ns del cap a les nenes qualsevol idea contrària a la maternitat i la família. El missatge era calculat i clar: una bona mare no es mou del costat del bressol; els nens amb mares que se’n descuiden estan exposats a mil perills; les dones que viuen soles i són autònomes no són bones; les que impedeixen que d’altres es casin són malvades. Però no eren perverses, simplement eren modernes.

Així vam créixer milers i milers de nenes durant generacions i així ens enfrontem avui a les noves famílies, amb el cap fet un embolic. Lliçó: si vols viure sense cadenes, no deixis que el conte l’expliqui un altre. Escriu el teu conte tu mateixa.

Temes:

Mares Feminisme

Inicia sessió 0 Comentaris