Article d’Adela Muñoz Páez Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Submissió química
¿Què es pot fer davant l’arsenal que manegen els agressors sexuals? Malauradament, la responsabilitat recau en les potencials víctimes, que han d’extremar les precaucions en els llocs d’oci
Les festes de Sant Fermí del 2022 ens han deixat una de les xifres més baixes de nois ferits de banya, sis, i una llarga llista de noies que han rebut un altra mena de cornada.
Les agressions sexuals sempre han sigut presents a les festes multitudinàries; la que va tenir lloc durant les festes de Sant Fermí el 2016, protagonitzada per ‘La manada’ va marcar un punt d’inflexió quant a la tolerància social per a aquest tipus de delictes contra les dones. Però el rebuig social no només no ha dissuadit els agressors, sinó que ha fet que sofistiquin els atacs fent servir submissió química. Tradicionalment s’afegien a les begudes substàncies que induïen un estat de semiinconsciència, últimament es fa servir el mètode més eficaç d’injectar-les-hi.
La submissió química és darrere del 30% d’agressions sexuals i és un delicte molt estès en països de tot el món, inclosos els europeus; es va colar fins i tot en una festa del Partit Socialdemòcrata alemany al qual van assistir més de mil convidats, inclòs el canceller Olaf Scholz, a principis de juliol a Berlín. La proliferació de les punxades a dones joves durant els Sanfermines del 2022 ha tingut tant d’abast que les autoritats van haver de sortir al pas dient que en molts casos no s’havia injectat res i qualificant aquestes agressions d’actes de «vandalisme». Unes barrabassades que podien transmetre malalties greus i causar atacs de pànic en les víctimes.
Però ¿què hi ha darrere de la submissió química? Com que sembla que no n’hi ha prou amb la força bruta perquè els violadors perpetrin els seus crims, recorren a substàncies químiques que afecten el sistema nerviós central a fi que les víctimes perdin la capacitat de defensa. S’han detectat més de 50 substàncies d’aquesta mena en les víctimes. La més comuna és l’alcohol, atesa la facilitat d’accedir-hi i el seu caràcter de beguda social que fa que les víctimes la ingereixin de manera més o menys voluntària. També és freqüent la presència de benzodiazepines, tranquil·litzants prescrits per calmar l’ansietat i l’insomni i que van tenir un consum disparat durant el confinament. Entre les substàncies il·legals hi ha el GHB o èxtasi líquid, un potent depressor del sistema nerviós central que causa una sensació inicial d’eufòria i benestar; la ketamina, un anestèsic que en dosis baixes té efectes similars a una borratxera d’alcohol, i la mítica escopolamina, vocable d’origen afrocubà que significa ‘poció’. El principi actiu de l’escopolamina, la hioscina, s’extreu de la planta de l’estramoni i es prescriu com a tranquil·litzant, però en dosis elevades interfereix en moltes de les funcions de l’acetilcolina, un missatger essencial del sistema nerviós central. Per això la hioscina provoca falta de voluntat, desinhibició sexual i pèrdua de la memòria immediata, efectes semblants als de l’alcohol i la resta de les substàncies fetes servir en els atacs amb submissió química.
No és estrany que, segons les dades disponibles en els jutjats de Madrid, les víctimes notin molta son, dificultat per moure’s i mal de cap, en alguns casos nàusees i vòmits, alteració ocular i auditiva, a més de no recordar què ha passat. També en aquestes dades s’observa que el 70% dels casos de submissió química corresponen a dones de menys de 30 anys, i que el risc més gran el corren les que tenen entre 15 i 19 anys.
Les víctimes triguen unes 20 hores a anar a la policia o al centre hospitalari, a causa de sentiments de culpabilitat o vergonya, la qual cosa és molt desafortunada perquè moltes d’aquestes substàncies es metabolitzen ràpidament. Per exemple, la vida mitjana en sang del GHB és de menys d’1 hora, la de la hioscina i la ketamina, de 2 a 6 hores, i la de l’alcohol, de 2 a 14 hores.
Notícies relacionades¿Què es pot fer davant l’arsenal que manegen els agressors sexuals? Malauradament, la responsabilitat recau en les potencials víctimes, que han d’extremar les precaucions en els llocs d’oci i, en cas de sospitar haver patit una agressió, anar com més aviat millor a un centre hospitalari.
Respecte als indesitjables que expliquen en xarxes socials com es poden possibles víctimes en una discoteca entre les noies que pitjor toleren l’alcohol, se m’ocorren algunes accions contundents que no és educat detallar aquí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.