El Taiwan de ‘Maleficio’

Notícies relacionades

Preqüeles perilloses

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

La pel·lícula per si mateixa no és gran cosa. Té els clàssics del terror: nens que fan mal rotllo, sectes, metratge trobat, ensurts i una voluntat d’implicar l’espectador, com ja va fer ‘The Ring’ amb la premissa «si mires això moriràs en una setmana».

Tanmateix, és interessant descobrir els elements de la cultura taiwanesa que conté. És un país on la religió, la superstició i la tradició es barregen, potser per les colonitzacions que va patir per part de la Xina, Portugal i, més recentment, Japó (de fet, encara hi ha avis a l’illa que parlen japonès). Per exemple, els cabells, tan presents en el terror oriental, són una herència de les supersticions japoneses que els relacionen amb esperits femenins venjatius que posen en perill l’equilibri amb el món dels vius. D’altra banda, les protagonistes viuen en un cinquè pis, probablement perquè els edificis taiwanesos solen saltar-se el quart, el número de la mala sort, tan present en la vida diària que els números de mòbil amb molts quatres són molt més barats que la resta. A Taiwan, com a la pel·li, tampoc és estrany trobar-se en qualsevol lloc inesperat un braser on es crema paper amb forma de diners per oferir-lo als ancestres i als déus. I un amic m’explicava que a la seva universitat és tradició fer una neteja espiritual de la residència d’estudiants abans de començar el curs però, al tractar-se d’un centre cristià, qui fa el ritual és el Ramon, un sacerdot catòlic (i català) que llança aigua beneita a les habitacions mentre va repetint una espècie de mantra que podria traduir-se com «en pau».