Rússia juga al seu aire amb els cereals ucraïnesos

Així, com tantes altres vegades, Rússia aconsegueix d’un sol cop que els qui planegin enviar vaixells a aquests ports s’ho pensin dues vegades, que Turquia i l’ONU tornin a quedar menyspreades i que Ucraïna sàpiga que no hi haurà cap pausa, tot i que amb això la credibilitat de la paraula russa quedi per terra. I a sobre Moscou pot adduir que no ha violat l’acord, ja que no ha impedit el trànsit del gra, sinó que s’ha limitat a colpejar un objectiu militar terrestre del seu enemic. De poc serveix que l’anomenat acord d’Istanbul estipuli que es formarà un centre de coordinació –amb representants d’Ankara, Kíiv i Moscou–, que s’obriran tres corredors d’entrada i sortida (Kíiv no desitja el desminatge d’aquests ports, ja que retardaria setmanes l’aplicació de l’acord), que les inspeccions dels barcos només es faran en aigües turques (per comprovar que no transporten cap mercaderia prohibida), que els vaixells russos no participaran en les escortes que s’hi organitzin o que no hi haurà representants russos als tres ports.

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora i totes les claus de la invasió, en directe

Twitter era una cerveseria de Múnic

A la pràctica, tot l’acord queda subordinat als càlculs de Vladímir Putin mentre cal preguntar-se, d’una banda, què ha aconseguit a canvi de la firma i, de l’altra, fins on arriba la voluntat de la comunitat internacional quan Moscou decideixi bloquejar algun barco (sabent que Rússia pot vetar qualsevol resolució del Consell de Seguretat que pretengui atemptar contra els seus interessos). És a dir, Rússia segueix en condicions de bloquejar les exportacions ucraïneses de gra amb el doble objectiu de perjudicar la seva economia –Volodímir Zelenski calcula que el país necessita 9.000 milions de dòlars al mes per poder mantenir el seu funcionament bàsic– i pressionar Occident culpabilitzant-lo (sense fonament) de provocar una fam generalitzada.

Evidentment, si Ucraïna fos capaç d’exportar els seus cereals tindria un efecte molt positiu, però això no implicaria que s’acabessin les seves penúries ni que arribés a la seva fi la crisi alimentària que pateixen molts països africans i asiàtics. N’hi ha prou amb recordar que abans de la invasió russa Kíiv n’exportava mensualment uns 6 milions de tones. Ara només n’està venent uns 2 milions i diu que n’emmagatzema 20 més per un valor estimat en 10.000 milions de dòlars (poc més d’un mes, segons els càlculs de Zelenski). Si es té en compte el que ha robat Rússia, els camps incendiats i les enormes dificultats per a una nova collita, més el temps necessari per normalitzar els canals comercials fins que finalment puguin arribar a tants milions de persones famolenques, és immediat concloure que, fins i tot en l’improbable cas que s’aconsegueixi aplicar l’acord, els problemes no s’acabaran.