La campanya militar (58) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La importància de la batalla de Kherson
Recuperar aquesta ‘óblast’ té una gran rellevància econòmica i militar per a Kíiv
Actualment, la màxima prioritat militar ucraïnesa és la recuperació de l’‘óblast’ de Kherson, en mans russes des de l’inici de la invasió. Una zona de gran importància econòmica per a Kíiv, ja que allà s’ubica una bona quantitat de les centrals que generen l’energia necessària per a la vida diària del país, i també rellevant des del punt de vista militar, pel seu veïnat a Crimea i per la seva potencialitat per servir com a base de partida d’un atac terrestre cap a Odessa i més enllà. A més, una vegada que Rússia sembla que segueix endavant amb el seu pla d’organitzar un referèndum per proclamar una nova «república popular» al setembre, les presses per evitar-lo són encara més apressants.
De moment, segons el governador militar de la regió, Ucraïna ja ha forçat la retirada russa de 44 localitats i ciutats ubicades en línia d’uns 200 quilòmetres de front en el qual actualment s’estan desenvolupant els combats i les seves unitats d’avantguarda es troben a no més de 50 quilòmetres de la ciutat de Kherson, que dona nom a l’‘óblast’. Uns combats que continuen sent de molt limitada entitat en la mesura que Kíiv encara no ha aconseguit acumular les forces necessàries per portar a terme una ofensiva en tota regla. Per arribar a aquest punt necessita no només recuperar la capacitat d’unitats que han patit un clar desgast en altres fronts, sinó també afegir-ne altres que estan finalitzant el seu període d’instrucció i reproveir els centres logístics amb tot el necessari per a un combat que es preveu llarg (almenys un parell de mesos).
Òbviament, bona part de la sort d’aquesta operació depèn de la resposta russa. Moscou ha ara de calibrar si la seva prioritat és completar el seu control del Donbass, cosa que suposaria augmentar el nombre d’unitats destinades allà, o si opta per resistir tant sí com no a Kherson, per a la qual cosa necessitaria traslladar forces d’altres punts del front de batalla. Exactament al mateix dilema, tot i que al revés, s’enfronta Kíiv, ja que tampoc pot centrar tot el seu esforç en la recuperació de Kherson a costa de perdre definitivament el Donbass. De moment, sembla que a Rússia tenen moltes més dificultats que a Ucraïna per trobar prou personal per reforçar i substituir unitats desgastades pel combat i per reproveir-les amb munició i material suficient.
Entretots
En tot cas, passar d’una actitud defensiva, com la que els planificadors militars ucraïnesos han tingut fins ara, a una altra ofensiva és un enorme repte en el qual l’èxit és només una de les possibilitats. Abans d’aquesta prevista onada general en tot el front, el que s’observa sobre el terreny és l’intent ucraïnès d’encapsular un per un els grups de combat russos desplegats al front, muntant una espècie de setge que impedeixi l’auxili des de l’exterior del cèrcol, mentre es destrueixen les possibles vies de retirada i reabastament (com acaba d’ocórrer amb el pont Antonivka, sobre el riu Dniéper, o el de la central hidroelèctrica de Kakhovka), amb artilleria cada vegada més precisa i més operativa en mans ucraïneses.
En definitiva, del que passi a Kherson dependrà en bona mesura el grau de suport amb què Kíiv podrà comptar en el futur, més enllà de finals de setembre. Si els qui s’han decidit a subministrar armes cada vegada més potents a Ucraïna, col·locant-se a la diana de Moscou, comproven que han servit per moure la balança a favor de Zelenski i els seus, es pot esperar que mantinguin l’aposta. En cas contrari, la sort podria estar tirada per a Kíiv.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
