Article de Xavier Bru de Sala Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Jordi Turull supera Ponç Pilat
Borràs encarna la independència. Per això es conjuren totes les forces dels tribunals i dels partits: ¡fem -la fora! Per això Turull la desactiva amb la seva exquisida solidaritat. Que encarni, però que no molesti
Jordi Turull i Laura Borràs. /
Jordi Turull acaba de donar una lliçó a Ponç Pilat. Davant la multitud que demanava el seu sacrifici, el governador romà es va rentar les mans. «Crucifiquem-lo, però no em culpeu». Turull millora el clàssic amb un «suport sense fissures» que té el mateix sentit. «Aquells que han inhabilitat la presidenta del Parlament han de saber que no la inhabilitaran políticament», proclama, contundent. Només li falta afegir: «D’això ja m’encarrego jo amb les meves afectades mostres de solidaritat». Tot molt ben calculat. Primer, executiva paritària sobre el paper i al cor dels més ingenus. Tot seguit, vot de càstig intern, no fos que ella travessés el seu espai simbòlic. Abans de la suspensió, la meitat de la directiva de Junts expressa el seu disgust davant la tossuderia de la presidenta. Suport verbal, distància real, ‘game over’. Millor que rentar-se les mans, empenta solidària i amistosa cap a l’abisme.
Entretots
Ara, a veure si Borràs acaba abandonant la presidència del seu partit abans que els seus fans l’hi abandonin. És evident que, immòbil en el seu pedestal, no ha fet cap «pas endavant cap a la independència», però ells l’aplaudeixen quan ho diu. La incògnita: ¿es resignarà a la nova funció adjudicada per Turull, fer com el cadàver del Cid, però lligada a un cavall que va en direcció contrària? Borràs només disposa de munició verbal per atacar ERC i la CUP, no per girar-se contra els seus companys de partit, exigir-los que abandonin el Govern i encara menys crear un partit que funcioni com a ansiolític efectiu dels cada vegada més escassos partidaris del ‘no surrender’. Ara que ja no pot molestar el sector hegemònic d’un partit que Puigdemont va repudiar, a veure fins quan aguanta fent-los un servei a canvi només de figurar.
Notícies relacionades
Perquè d’això es tractava des del pedestal del Parlament, de figurar. Perquè només d’això es pot tractar des de la presidència de Junts. Figurar, representar, erigir-se en símbol. Que no és el mateix que prendre decisions. Governar comporta costos, figurar no. L’objectiu de Borràs, impropi de tot polític, va consistir des del principi en la conquesta del grau sublim de la figuració, que és l’encarnació. Borràs substitueix Puigdemont com a dipositària de les expectatives maximalistes. Borràs encarna la independència. Per això es conjuren totes les forces dels tribunals i dels partits: ¡fem-la fora! Perquè encarna. Per això Turull la desactiva amb la seva exquisida solidaritat. Si vol encarnar, que encarni. Que encarni, però que no molesti.
Ara que només li queda la presidència nominal, només nominal, és a dir, etèria, del Parlament i de Junts, és quan es posarà a prova no la seva contrastada capacitat retòrica, sinó la fidelitat de qui, unides i aixecades amb fervor les dues mans, esperaven que el miracle arribés per obra de la seva gràcia. ¿Com queden ara els borrasistes? No els intemperants de les portes del Parlament, sinó els altres. Els Dalmases, Madaula, Nogueras i companyia, la suposada meitat insubornable de Junts. Doncs molt senzill: o fora de joc o en ridícul.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
