Espía accidental

Com que la rivalitat entre les dues ideologies, la islàmica i la sionista, continua vigent, no és estrany que aparegui en una infinitat de novel·les l’argument de les quals es desenvolupa entorn dels serveis secrets d’un o un altre país, o fins i tot dels dos països, si l’autor no vol estalviar morbo. El mallorquí Jorge Dezcallar ha triat aquesta última opció per construir un llibre que, en la seva part central, transcorre a la Síria contemporània, on les dues potències enemigues mantenen una lluita ferotge i sense quarter que no s’ha resolt.

Ben mantingut fins al final, el suspens gira al voltant d’una arriscada operació del Mossad per desbaratar una imminent cimera de responsables iranians, convocats en una base pròxima a Damasc. A Tel-Aviv decideixen intervenir i comença una frenètica carrera per enganyar el rival. En el joc participen els serveis secrets espanyols, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), al qual el Mossad recorre per preparar un cop que no estarà exempt de sorpreses. Noteu que, entre 2001 i 2004, Dezcallar va ser director dels serveis secrets espanyols, és a dir que coneix bé el drap i pel mateix preu que costa el llibre, titulat ‘Espía accidental’, el lector rep gratis dues o tres lliçons de geoestratègia de l’Orient Mitjà.

Com a professional ben informat, Dezcallar, que va consagrar part de la seva carrera diplomàtica a l’Orient Mitjà, sol oferir anàlisis encertades del marc en què es desenvolupa la intriga, amb freqüència vertiginosa. Hi pot haver alguna discrepància, per exemple quan atribueix el creixent suport sunnita als gihadistes a Síria al comportament del règim, que potser és una lectura fàcil, tot i que freqüent, ja que la radicalització ve de lluny, ara és més global, obeeix en gran part a la intrahistòria de l’islam sunnita i s’ha impulsat contínuament des de l’estranger, inclosos els països occidentals, com s’ha vist amb claredat durant la Guerra Civil, on el suport forà en l’àmbit econòmic, militar i d’intel·ligència ha sigut clau per reforçar el gihadisme.

La percepció que els cristians sirians eren amb el president Bashar al-Assad al principi de la guerra però ja no, també ens sembla arriscada. Igual com altres països de la zona, com l’Iraq, el Líban o Israel, Síria ha anat perdent població cristiana a cabassos, però la immensa majoria dels cristians segueixen del costat del Govern, ja que saben que qualsevol alternativa no només seria pitjor per al conjunt del país sinó també per a ells com a minoria. 

Notícies relacionades

La CIA va ajudar el Mossad a matar un alt comandament de Hezbol·là

Twitter era una cerveseria de Múnic

Tot i que no afecta el to general de la novel·la, dues qüestions grinyolen. D’una banda, no és que no existeixi la possibilitat de servir-se de maneres fines i educades a Israel, és que simplement estan en desús, i ningú va amb el «senyor primer ministre» per aquí o «senyor en cap dels serveis secrets» per allà. Aquestes cortesies, que probablement s’observen a Espanya i a Occident, són alienes a la idiosincràsia israeliana, tot i que existeixin als diccionaris hebreus, i gairebé diria que només als diccionaris antics. D’altra banda, el llenguatge groller que fan servir els salafistes és igualment impropi de la mentalitat islamista.

‘Espía accidental’ es llegeix com un sospir perquè ens condueix frenèticament d’un escenari a un altre amb els fets corrent a contrarellotge. A més, l’autor introdueix observacions i valoracions privilegiades d’una societat maltractada per la història, una tragèdia que res indica que hagi de canviar per a bé, a curt o mitjà termini.