Article de Jordi Alberich Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un ‘low cost’ aeri insostenible
Resulta un disbarat aquesta carrera per reduir els preus de determinats serveis públics, com el trànsit aeri. Forçar-ne la reducció condueix a deteriorar el servei i a sotmetre els empleats a condicions indignes
Davant un agost d’extraordinària activitat turística, Ryanair i Easyjet han cancel·lat milers de vols per vagues i falta de personal. Tot i que pugui interpretar-se com un episodi més de les recurrents diferències entre empreses i empleats, en les circumstàncies que vivim hauríem de prestar una especial atenció a aquesta contundent mostra de malestar social i, al seu torn, preguntar-nos pel sentit de les companyies ‘low cost’ en la seva formulació actual.
El crac financer del 2008, la covid-19, els problemes de subministraments postpandèmia i, ara, la guerra d’Ucraïna evidencien les fragilitats i disfuncions d’una globalització accelerada i desregulada, que ha atès un únic objectiu: la reducció sistemàtica de costos. Unes debilitats que, dissimulades en temps de bonança, es mostren amb tota cruesa quan emergeixen els conflictes. Per això, Europa es planteja reconduir la globalització amb un intervencionisme més gran que faciliti el retorn de la indústria i, així, garantir l’aprovisionament de béns essencials, encara a més cost de producció.
Entretots
De la mateixa manera, resulta un disbarat aquesta carrera sense límits per reduir els preus de determinats serveis públics, com és el cas del trànsit aeri. Tot té un preu i forçar-ne la reducció condueix a deteriorar el servei i, el pitjor, a sotmetre els empleats a unes condicions indignes. Que és del que es queixa, amb raó, el personal de les companyies aèries.
En el cas de l’aviació ‘low cost’, s’han de millorar les retribucions del treball i, també, les condicions del servei, malgrat que s’encareixi el preu dels vols. El turisme no s’enfonsarà i per a ningú ha de representar un drama volar amb menys assiduïtat. El que és fonamental és acabar amb la insensatesa d’un anar i venir desmesurat, suportat en les pèssimes condicions dels empleats del sector. O comencem a reconduir assenyadament els excessos de les últimes dècades, sense temor de les conseqüències a curt termini, o veurem com acabem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
