La visita de Nancy Pelosi a Taiwan i la posició de la Xina

El 2 d’agost, ignorant la forta oposició i les serioses gestions de la Xina, la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va visitar la regió Taiwan de la Xina. Ha sigut una seriosa violació al principi d’una sola Xina i les estipulacions dels tres comunicats conjunts entre la Xina i els EUA. Han infringit greument la sobirania i la integritat territorial de la Xina, han soscavat seriosament la pau i l’estabilitat de l’estret de Taiwan i han enviat un senyal molt equivocat a les forces secessionistes que advoquen per la ‘independència’ de Taiwan. A tot això, la Xina s’hi oposa decididament i ho condemna categòricament, i ha fet serioses gestions i fortes protestes davant els EUA.

Taiwan ha sigut part del territori xinès des de l’antiguitat. Segons estableix explícitament la Declaració del Caire, emesa pels líders de la Xina, els Estats Units i la Gran Bretanya el 1943, els territoris xinesos com Taiwan i les illes Penghu hauran de ser tornats a la Xina. En la Proclamació de Potsdam del 1945 es reafirma que els termes de la Declaració del Cairo s’han de portar a terme. Malgrat que més de 70 anys enrere la Guerra Civil de la Xina va separar físicament l’estret de Taiwan, mai ha sigut separable la germandat que ens uneix als xinesos que habitem a les dues bandes de l’estret. És ben clara la trajectòria històrica de la qüestió de Taiwan, i també ho són el fet i l’statu quo’ que els dos costats de l’estret de Taiwan pertanyen a una sola Xina.

Al món hi ha una sola Xina. Taiwan forma part inalienable del territori xinès, i el Govern de la República Popular de la Xina és l’únic Govern legítim que representa tot Xina. Això ha sigut clarament reconegut per la Resolució 2758 del 1971 de l’Assemblea General de les Nacions Unides. A partir de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949, 181 països han establert relacions diplomàtiques amb la Xina sobre la base del principi d’una sola Xina. Aquest principi és la base política amb què la Xina estableix les seves relacions diplomàtiques amb la resta del món, un consens universal de la comunitat internacional i una norma bàsica en les relacions internacionals.

El 1979, els EUA van fer un clar compromís en el comunicat conjunt entre la Xina i els EUA sobre l’establiment de relacions diplomàtiques: «Els Estats Units d’Amèrica reconeixen el Govern de la República Popular de la Xina com l’únic Govern legítim de la Xina. Dins d’aquest context, el poble dels Estats Units d’Amèrica mantindrà relacions culturals, comercials i altres relacions no oficials amb el poble de Taiwan». Com a part del Govern dels EUA, el Congrés dels EUA està inherentment obligat a acatar estrictament la política d’una sola Xina del Govern dels EUA, i abstenir-se de tenir qualsevol intercanvi oficial amb la regió Taiwan de la Xina. La Xina sempre s’oposa a la visita dels congressistes nord-americans a la regió Taiwan de la Xina, i com que la presidenta Nancy Pelosi és l’actual líder del Congrés dels EUA, la Xina no accepta en absolut la seva visita ni les seves activitats a Taiwan, en qualsevol forma o per qualsevol raó.

En l’actualitat, l’estret de Taiwan s’està enfrontant a una nova ronda de tensions i greus desafiaments, que es deuen, fonamentalment, a les repetides conductes de les autoritats taiwaneses i dels EUA per canviar l’statu quo. Les autoritats taiwaneses pretenen arribar a la independència valent-se dels EUA, i els EUA intenten utilitzar Taiwan per contenir la Xina, no deixen de distorsionar, enfosquir i buidar el principi d’una sola Xina, i encoratgen les activitats secessionistes a favor de la ‘independència’ de Taiwan. La qüestió de Taiwan és purament un afer intern de la Xina. La part nord-americana ha de fer accions creïbles per acatar estrictament el principi d’una sola Xina i les estipulacions dels tres comunicats conjunts entre la Xina i els EUA, i implementar efectivament el compromís dels ‘cinc nos’ fet pel líder nord-americà (és a dir: no buscar una «nova guerra freda» amb la Xina; no pretendre canviar el sistema de la Xina; la revitalització de les seves aliances no és contra la Xina; no recolzar la «independència de Taiwan»; no buscar un conflicte amb la Xina).

Notícies relacionades

Taiwan, la potència dels semiconductors, en el centre de la batalla tecnològica entre els Estats Units i la Xina

Pelosi dinamita els ponts entre els EUA i la Xina amb la seva visita a Taiwan

La Xina i els EUA són dos grans països. La manera correcta de tractar-se entre si només pot ser el respecte mutu, la convivència pacífica, la no-confrontació i la cooperació de guanys compartits.

La posició del Govern i el poble xinesos sobre la qüestió de Taiwan és conseqüent. Defensar decididament la sobirania nacional i la integritat territorial és la ferma voluntat dels més de 1.400 milions de xinesos, i fer realitat la reunificació completa de la pàtria constitueix l’aspiració comuna i la responsabilitat sagrada de totes les filles i fills de la nació xinesa. La voluntat del poble no pot ser desafiada, i la tendència dels temps no pot ser revertida. El Govern i el poble xinesos tenen la ferma determinació, la forta voluntat i la gran capacitat de salvaguardar la sobirania nacional i la integritat territorial i materialitzar la reunificació del país i la revitalització de la nació. La qüestió de Taiwan s’ha produït en un moment en què la Xina era feble i caòtica i, sens dubte, es resoldrà amb la revitalització nacional. Està destinat al fracàs qualsevol intent per obstaculitzar la unificació completa de la Xina i la revitalització de la nació.