Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Diari del dur exili a cala Montgó (III)
Urgeix modificar la vida perquè un no s’hagi d’esforçar, ni aixecar-se del llit per anar a treballar, ni lluitar per aconseguir objectius
El volcán Fagradalsfjall, en el valle de Geldingardelur, al suroeste de la isla, cerca de Reikiavik. /
Han vingut els meus fills a visitar-me en l’exili, perquè no se’m faci tan dura la situació. Després de la platja, prenent una cervesa, els he explicat que el senyor que em ven els pollastres a l’ast és d’Ucraïna, suposo que arribat a Montgó no pel seu amor a cuixes i pits –avícoles, em refereixo– sinó per la guerra.
-La part bona de la guerra d’Ucraïna és que gràcies a això s’ha acabat la covid –em fa notar un dels meus fills.
La covid, és cert. No recordava jo aquella epidèmia que fa uns mesos obria informatius i ens tenia angoixats. Des que Rússia va envair Ucraïna, la covid no existeix per a la premsa, la gent es contagia i t’ho comenta com qui pregunta l’hora, quan fa uns mesos corrien al notari a fer testament.
-Avui estaré menys temps a la platja, que he agafat la covid i amb aquesta calor, em quedo exhaust.
De fet, ja la guerra d’Ucraïna també va remetent malgrat el pesat de Zelenski, que no vol que l’oblidem, tot i que per aconseguir-ho hagi de sortir a ‘Vogue’ fent morrets amb la seva santa. El pròxim pas serà un vídeo porno de la parella a sobre d’un tanc. Abans-d’ahir Nancy Pelosi jugava a provocar guerres a Taiwan, ahir va entrar en erupció un volcà islandès que al pronunciar-ne el nom sembla que facis gàrgares, i així es van sobreposant les notícies, esperant la tardor en què, diuen, haurem de dormir amb l’anorac posat i menjar-nos els uns els altres com jo us he menjat, tot i que això serà només fins que sorgeixi una nova notícia. Per desgràcia, el procés ja està enterrat i no podem confiar-hi.
-Hi ha també l’inici del curs– apunta el menor dels meus fills, que començarà ESO.
El pobre està una mica espantat, li dic que no es preocupi, que, gràcies al Govern, passarà de curs tot i que suspengui; i com que ja s’està reformant la selectivitat perquè no sigui tan dura –als pobres nois se’ls exigeix fins i tot saber coses-, quan li toqui a ell superar-la, ja consistirà només a acolorir un dibuixet sense sortir de la ratlla. O sortint-ne només una mica, tampoc serem tan estrictes. Després arribarà la universitat. Això és més fàcil encara. Ja sé de professors que actualment aproven a preu fet per estalviar-se reprimendes dels superiors, que no pot ser que aquí suspenguem tant, que això és error de qui ensenya, que no s’hi mira, que els nois han de ser feliços. O sigui, tot ben mastegat fins que et toqui enfrontar-te a la vida, Ernest.
Entretots
La reforma no ha arribat encara a la vida real, cosa que podria suposar un sobresalt per a la nova generació d’espanyolets que està a punt de descobrir-la, però estic segur que el Govern també hi treballa, no deixarà les coses a mitges. Si estudiar és així de fàcil, no ho serà menys la vida. Urgeix modificar la vida perquè un no s’hagi d’esforçar, ni aixecar-se del llit per anar a treballar, ni lluitar per aconseguir objectius. Cal aconseguir que les empreses deixin de discriminar els ganduls i els inútils, que tenen el mateix dret que els altres a guanyar un bon sou. Els desenganys sentimentals quedaran postergats, quin horror, i mai ningú podrà emmalaltir, quina por, molt menys morir. Per descomptat, no plourà el dia que tinguem pensat anar a la platja.
-¿Què us sembla, fills meus?
- Que el volcà es diu Fagradalsfjall.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
