L’estat de Catalunya

I la taula de negociació amb Madrid s’ha tornat a reunir després de la gran indignació republicana per l’espionatge del CNI, que va semblar marcar el final de l’idil·li amb el PSOE. Sobretot, perquè va anar acompanyat del no a la reforma laboral –salvada només per l’error d’un diputat del PP– i al primer paquet contra la inflació. Ara l’escàndol Pegasus s’ha volatilitzat i ha substituït la satisfacció per l’acord en l’última reunió de la taula de negociació. Un pacte basat en el suport al català –ús al Senat i sol·licitud per fer-lo servir al Parlament europeu– i la perspectiva de la «desjudicialització» del conflicte.

¿Desjudicialització? Per ERC hauria de comportar la reforma del delicte de sedició i beneficiar així dirigents independentistes que encara afronten processos judicials i –potser– facilitar el retorn triomfal de Marta Rovira a Catalunya. Un gran gol per ERC davant JxCat, que qualifica la taula de presa de pèl de Sánchez als republicans.

No, no seria ni l’amnistia ni el referèndum, els dos objectius de la taula, però Aragonès no hi renuncia, sinó que els exhibeix, tot i que, això sí, els ajorna davant una cosa rellevant: «Que mai més ningú hagi d’entrar a la presó, ni anar a l’exili, ni que casa seva i el seu patrimoni quedin en perill, pel seu compromís polític». Seria un triomf d’ERC i, segurament, positiu per a la desinflamació d’un llarg conflicte.

Aragonès ajorna els màxims –amnistia i referèndum– que a més avui són impossibles i aconsegueix, a canvi, un millor tracte legal i judicial als independentistes processats. ¿Després de l’indult, una amnistia descafeïnada i disfressada?

Potser. Per a Sánchez, reformar la sedició tindria un alt cost: L’indignat rebuig de tota la dreta política, mediàtica i –més perillosa– judicial. Per això diu que li agradaria reformar el delicte, però que no hi ha majoria per fer-ho. ¿Què passa? Que entre el PSOE i ERC no hi ha amor (ERC pacta poc amb el PSC), sinó sexe dur. ERC creu que Sánchez és més receptiu que qualsevol alternativa i no li interessa fer-lo caure, sinó disminuir els efectes penals del 2017. Vist des de Catalunya és bastant raonable, però per a Sánchez l’essencial és aprovar els Pressupostos del 2023 i acabar la legislatura. I el tracte és tan ocult com clar: no hi ha majoria per reformar la sedició sense majoria per als Pressupostos del 2023. 

Però Aragonès va oblidar reconèixer que la Catalunya del 2022 és diferent. Segons l’últim CEO de la Generalitat –el CIS català–, el 41% votaria a favor de la separació i el 52% no. L’independentisme baixa, però és evident que la meitat de Catalunya no pot ignorar l’altra meitat. I és fonamental que només l’11% (no el 41%) recolzaria la independència unilateral: repetir el que va passar el 2017. I l’unilateralisme és sempre minoria (14% a ERC, 32% a la CUP i màxim del 37% a Junts)

Notícies relacionades

La CUP refreda el seu suport als Pressupostos catalans: «Que no comptin amb nosaltres»

Aragonès demana suport a comuns i la CUP per a uns pressupostos antiinflacionistes

Catalunya s’ha desinflamat i si el 2017 els dos partits vencedors van ser els ideològicament més contraris (Cs, 36 escons i Junts, 34), en les eleccions del 2021 la cosa ja va canviar (PSC, 33 escons; ERC, 33 i Junts, 32). I ara, segons el CEO, s’enfonsaria el puigdemontisme: PSC, 36 escons; ERC, 31 i Junts, 22.

El gran combat en les municipals del maig serà entre ERC, que les va guanyar el 2019, i el PSC de Salvador Illa. I els pactes municipals posteriors –alguns de transversals– seran clau. Al PSC, el que no era habitual, les enquestes li van ara bé malgrat que el PSOE té el vent en contra. Potser ERC hagi de ser més revisionista. La independència continua sent un somni per a molta gebt, però el futur depèn més de l’aeroport (avui congelat), les energies renovables (a la cua d’Espanya), i la gestió de la sanitat i l’ensenyament.