Article de Carol Álvarez
Només és una punxada, dona
La inquietud creix entre les dones, sobretot joves, i les seves famílies davant un estiu postpandèmic que demana a crits sortir de festa, allargar les hores, socialitzar
Cada dia una punxada o diversos casos, denúncies, assistències mèdiques. Però no s’ha trobat droga, en general. ¿Hi ha hagut agressió sexual? No, res, ni la denuncia. La submissió química és la borratxera de tota la vida, l’estratègia d’aventura planejada o agafada al vol, una ocasió que s’obre en l’avançada nit, quan el consentiment ja està fora de joc. Aquest estiu, fa més mesos en altres països europeus, les tècniques han canviat i ha entrat en acció la droga a la beguda, ara les punxades. Ampolletes d’èxtasi líquid apareixen en batudes policials i la inquietud creix entre les dones, sobretot joves, i les seves famílies davant un estiu postpandèmic que demana a crits sortir de festa, allargar les hores, socialitzar.
Entretots
L’alarma social que s’ha generat pot no estar a l’altura de la magnitud dels casos si els reduïm al que es diria el tipus legal, perquè la prova, aquesta càrrega de fets que acompanya un delicte, la identificació de l’autor i les conseqüències físiques en les víctimes són molt esmunyedisses en aquests supòsits. La policia s’ha centrat en perimetrar el fenomen, aclarir quines intencions hi ha darrere de les punxades, que semblen ja el resultat d’un repte viral i conductes mimètiques, gamberrades.
Però, sigui quin sigui l’objectiu del gest de punxar, el que és innegable és que són les dones les víctimes d’aquestes conductes i que per tot això se senten espantades o angoixades fins al punt que es replantegen el seu propi comportament, les activitats que realitzen i la seva seguretat. No fa falta que la punxada causi lesions físiques, ni tan sols que porti droga. El problema és que es produeixi la punxada en si i, de nou, el seu pes torna a recaure en les dones.
Moltes dones que han expressat a les xarxes socials la seva inquietud han rebut facècies masculines a tall de resposta, burles i comentaris masclistes en els quals, en darrer terme, els insten a quedar-se a casa si volen estar segures.
La batalla per l’espai públic és una més de les que afronten les dones que aspiren a un món més igualitari, i perdre la llibertat de la nit i de la gestió de la seva vida en igualtat de condicions que els homes segueix lluny de ser una realitat.
El degoteig de casos de punxades en diferents punts de la geografia, sempre en moments lúdics i nocturns, se succeeix alhora que assalten l’actualitat notícies que insistentment posen el respecte a les dones al nivell del terra. Una dona jornalera ha sigut agredida sexualment a Múrcia pel seu ocupador, que ha sigut condemnat a seguir un curs d’educació sexual i a no delinquir en els pròxims cinc anys. El 2021, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van desarticular 64 organitzacions i grups criminals, van detenir 663 persones implicades en tràfic de dones i en van alliberar un miler.
Alguna cosa encara no ha canviat en la mentalitat de la nostra societat i també en la d’algunes dones: mentre una jove explicava a la policia que l’havien violat, la mare del presumpte agressor li va enviar diversos missatges oferint-li diners perquè no formalitzés la denúncia.
Mentrestant, segueix a l’espera d’aprovació la llei que ha d’agreujar el càstig a conductes com la submissió química, que passarien d’abús sexual a agressió sexual, i que posa al seu lloc el pes del consentiment a través de la llei del sí és sí. La voluntat de la dona, les seves decisions, la seva iniciativa i sobretot la seva oposició al que els altres volen d’ella segueix òrfena d’empara legal, la primera defensa que necessita davant un entorn en el qual el masclisme encara campa al seu aire.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.