Article de Xavier Bru de Sala Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’oportunitat d’Illa
La possibilitat de ser investit president de la Generalitat no dependrà d’ell, sinó de les matemàtiques alternatives
Com que de les municipals no podem dir res que no siguin empats i coalicions més o menys estranyes, com que el sondeig del CEO ha causat una mica rebombori, i atès que que l’agost és temps d’especulacions, promourem una premissa que hauria de ser el punt de partida de qualsevol prospectiva sobre el futur de Catalunya. La premissa fa així: si ERC té en el futur alguna possibilitat de mantenir la presidència, farà els possibles i els impossibles perquè així sigui. Això té una conseqüència que no tots els analistes prenen en consideració, que por molt guanyi Illa, la possibilitat de ser investit president de la Generalitat no dependrà d’ell sinó de les matemàtiques alternatives. Si l’independentisme perd la majoria absoluta o Junts recobra l’hegemonia davant dels seus rivals, Illa pot ser president. Si Aragonès o qui el substitueixi no troba una suma que el porti a la presidència, Illa pot ser president. Si hi ha una altra opció, per molt que guanyi, Illa es quedarà com ara, amb una victòria a les urnes que es traduirà un cop més en irrellevància política.
Entretots
Una altra premissa, implícita en la primera. Per molt que no poques ànimes de càntir que estotgen cors accelerats, no diré desbocats perquè no n’hi ha per tant i ni ells mateixos s’ho creurien, empenyin, argumentin o exigeixin la sortida de Junts del govern, això no es produirà ni ara ni en cap futur on puguin garantir la presidència d’Esquerra i els seus llocs de poder. Treguin-s’ho del cap. I posin-s’hi una altre ítem, que els mantindrà lligats de mans i peus: si ells o els que com ells creuen que cal una candidatura independentista de debò, que vagi més enllà d’ERC, JxCat i la CUP, i que es defineixi com a anti autonomista, aconsegueixen el seu propòsit, no faran més que construir una autopista que portarà Illa a la presidència. Ja que, insistim-hi, la primera condició perquè això succeeixi és que l’independentisme no arribi als 68 escons, cosa que amb la desil•lusió creixent és ben probable però que amb una major divisió del vot està pràcticament cantada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
