Article de Juli Capella Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El poder del veïnat
La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha tingut un paper clau durant els seus primers 50 anys
Els anomenaven ‘bombillaires’, perquè eren associacions de comerciants per penjar les bombetes de Nadal. Pel que sembla, el 1955 ja n’hi havia una vintena. En alguns barris començaven a organitzar-se també comissions veïnals, però només van ser legals a partir de 1964. Va ser a l’estiu de 1972, fa ara just mig segle, quan es va fundar la FAVB, compartint en el seu si interessos diversos, d’una banda comercials i d’una altra reivindicatius, en plena dictadura franquista. El moviment veïnal barceloní va arribar a un gran desenvolupament durant la transició, ja que havia servit de trinxera de moltes lluites. I esperava, amb la democràcia, tenir un paper rellevant dins de la gestió de la ciutat. Però les eleccions municipals de 1979 van suposar un desengany. El flamant nou alcalde socialista, Narcís Serra, va decidir ignorar els moviments veïnals. El seu partit considerava que els vots, en l’acabada d’estrenar democràcia, eren els únics avals que legitimaven la governança de la ciutat. Va començar llavors una etapa dura per a les associacions, que van passar de ser portabanderes de les reivindicacions ciutadanes, a gairebé marginals. La seva independència dels partits polítics els va passar factura.
Però els veïns són tossuts, i des d’aleshores han continuat pressionant per transitar de la democràcia representativa a la participativa. I aquí juguen amb avantatge. Són els coneixedors del territori, de les seves penes, potencials i necessitats. I han demostrat durant les últimes dècades que tenen una sensibilitat encomiable, evitat l’insolidari efecte NIMBY (’Not in my back yard’, no al meu pati del darrere), la ciutat ha d’assumir també els seus usos indesitjats necessaris.
Entretots
El balanç de l’activitat de la FAVB és notable, si en repassem la tasca, els barcelonins els devem molt, per exemple que es tanquessin indústries contaminants; que Núñez i Navarro no es carregués la Casa Golferichs, com ja havia fet amb una de Domènech i Montaner; que hi hagi escoles bressol als barris; recuperar La Sedeta i Cotxeres; aconseguir els parcs de l’Espanya Industrial, de les Aigües i de l’Oreneta; o destapar que al Raval encara es passa gana.
Notícies relacionades¿Quin és el paper de les associacions veïnals avui dia? No dista gaire del seu origen pragmàtic germinal, reivindicacions concretes. Són les necessàries ‘torracollons’ als districtes. Van haver de segrestar un autobús per demostrar que sí que podien pujar fins a Torre Baró. Avui toca solucionar temes de sorolls, gentrificació, soledat d’avis i desigualtat. Gràcies a gent com Paco Candel, Carles Prieto, Andrés Naya, Josep Maria Huertas, Josep Martí Gómez, María Jesús Ibáñez, Anna Alabart, Jaume Fabre, Luis Brau, Jordi Borja, Maria Favà, Marc Andreu,…que han treballat per la ciutat sense poltrona ni sou, estem millor.
La revista ‘Carrer’, l’altaveu de la FAVB, que ha arribat al número 160, és sens dubte el millor Pep Consciències de Barcelona, sovint tan autoindulgent. Un testimoni de vegades incòmode, que ens narra què passa al carrer. Polítics, baixin per aquí més sovint.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
