La política i l’Ibex

El decret del govern per reduir el consum energètic ha aixecat una agra polèmica entre els principals partits. Una exigència que podria conduir-se amb serenitat, entenent que estem davant una emergència compartida amb la resta d’europeus, s’ha convertit en un bast xafarranxo. I es tracta tan sols de decidir els límits en el condicionament tèrmic i la il·luminació d’edificis i aparadors. 

Notícies relacionades

Yolanda Díaz: «Amb la inflació desbocada, impossible per a la majoria, més que mai s’ha d’apujar l’SMI»

Camil Ros (UGT): «Hi ha empreses que ja estudien reestructuracions»

Al seu torn, aquesta setmana s’avançaven els resultats de l’Ibex 35 en el primer semestre: els beneficis han mantingut el bon to mentre els membres dels consells de les empreses s’han apujat la remuneració més d’un 7%. Això s’ha esdevingut en plena dinàmica inflacionista, en la qual no pocs directius de les esmentades grans cotitzades reclamen que s’acotin els augments salarials, que en aquests esmentats 6 primers mesos s’han incrementat molt per sota del 7%. 

Mentre compleixin la legislació, les empreses privades poden actuar com lliurement decideixin, però en els temps que vivim no estaria gens malament més empatia amb les dificultats del ciutadà mitjà i, també, dels molts petits empresaris que no saben com fer-ho per continuar pagant la nòmina dels treballadors. Davant la situació que s’acosta, les grans empreses han d’assumir que el seu paper va molt més enllà de la defensa tancada dels seus interessos específics, i els partits entendre que no tot s’hi val per derrotar l’adversari. De moment, no és així.