Eliseo Aja, un referent del Dret Constitucional a Catalunya

Eliseo Aja, nascut a Santander, va cursar els estudis de Dret a Valladolid però es va doctorar a la UB (1976). El seu mestre va ser el catedràtic de Dret Constitucional Jordi Solé Tura. L’empremta del seu mentor és perceptible com a mínim en tres aspectes. Eliseo Aja és un professor de gran claredat expositiva, un rigorós investigador jurídic d’objectes d’ampli abast i transcendència política, i un ciutadà sensible a la realitat del país que parla habitualment en català molt poc temps després de residir a Catalunya.

La tasca investigadora d’Eliseo Aja com a constitucionalista s’ha centrat en temes de gran dimensió i de molt acusada projecció política, principalment l’Estat Autonòmic i el fenomen de la immigració. Els resultats més acabats d’aquestes investigacions, desenvolupades en bona mesura en el marc de l’Institut de Dret Públic de Barcelona creat pel mateix professor ara desaparegut, són dues obres de títols molt reveladors: ‘Estat Autonòmic i Reforma Federal’ (2014) i ‘Immigració i Democràcia’ (2012). Títols eloqüents, en efecte, ja que expressen nítidament les anades essencials del seu autor: la reforma constitucional com a eina necessària per completar els elements federalitzadors de l’Estat Autonòmic i el reconeixement jurídic efectiu dels drets fonamentals a les persones immigrants com a element consubstancial de tot Estat Democràtic.

Em referiré aquí breument només al primer d’aquests dos temes. La tesi d’Eliseo Aja, que interpreta les dades dels Informes de les Comunitats Autònomes impulsats anualment per ell mateix des dels anys 90, és que la Constitució Espanyola necessita una reforma en sentit federal per resoldre els problemes de la construcció de l’Estat Autonòmic. Aquesta reforma hauria d’incloure la posició del Senat com a Cambra efectiva de representació territorial, la delimitació més precisa del repartiment competencial sense excloure elements d’asimetria, la incorporació de les relacions intergovernamentals, la previsió de les regles principals del finançament autonòmic i un reconeixement més explícit de la pluralitat nacional d’Espanya i dels seus fets diferencials.

No ha de sorprendre que amb aquest pensament Eliseo Aja fos crític amb la reforma estatutària catalana del 2006 i amb el procés independentista català a partir del 2013. Ara bé, com a federalista conseqüent, també va ser sever amb la STC31/2010 sobre l’Estatut i es va mostrar obert, en la línia dels plantejaments del federalisme canadenc, a la possibilitat d’un referèndum acordat en el marc de l’article 92 la CE com a via per resoldre conflictes polítics que posen en qüestió la unitat de l’Estat espanyol.

Notícies relacionades

Nuclears, reobrir el debat

El valor extraordinari de la immigració

Com es pot constatar, Eliseo Aja ha sigut una persona estimulant per les seves idees i per les iniciatives acadèmiques desplegades. Potser en ocasions era una mica abrupte en les formes, fent bo el tòpic de càntabre indòmit. Però per damunt de tot va destacar per crear fòrums de debat plurals, per ser respectuós amb tot el món, per cuidar amb generositat els seus deixebles i per tenir sentit institucional. D’aquest últim aspecte pot donar fe sobretot la seva etapa de President del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat (2009-2013).

Deia al principi que ens podíem sentir orfes sense la presència física d’Eliseo Aja. Però en tot cas no ens quedem en el buit. Ens deixa la seva obra, amb la qual continuar dialogant, i la seva honestedat personal, amb la qual ens hem de veure reflectits.