A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Atropellaments laborals
La tònica dominant és la de l’explotació esclavista, la dels salaris baixos, la de la precarietat i la por de ser acomiadat i passar de la pobresa a la indigència
Totes les coses passen en un context ics. El context és un invent de les coses perquè les coses no poden passar sense aquest context. Significa que les coses aïllades no existeixen. No facin cas quan els parlin de fets aïllats. O puntuals, com en diuen d’altres. Una migranya es dona en un context de preocupació. Si prefereixen biologitzar-ho, en un context de vasos sanguinis, de capil·lars que de vegades es dilaten i produeixen una mena de dolor i de vegades es comprimeixen i en produeixen un altra. Els dolors resultants de la vasodilatació i de la constricció s’assemblen, però exigeixen remeis diferents. No has de dilatar encara més un vas hiperdilatat ni constrènyer un d’hiperconstrenyit. És una anècdota amb què anàvem a algun lloc que hem perdut de vista amb aquesta excursió farmacològica, però que torna al rellegir la primera frase: totes les coses passen en un context ics. Es mor el teu pare en un context, pugen els preus en un context, ens tallen la llum o el gas en un context, et fots un tret en un context.
El context parla.
Ryanair, per posar-ne un exemple, és una companyia d’aviació que dona mal servei als seus clients i maltracta els seus empleats. Acabo de sentir per la ràdio que alguns dels seus auxiliars han arribat a volar sense contracte. A més, els paguen malament, treballen fins al límit de les seves forces i estan obligats a abonar de la seva butxaca els uniformes, els controls antidroga i una altra cosa que ara no em ve. Parlem d’un desastre d’empresa. Un desastre d’empresa, i és on anàvem, que actua en un context legislatiu europeu en què són possibles aquests atropellaments. ¿Per què? Perquè la tònica dominant és la de l’atropellament laboral, la de l’explotació esclavista, la dels salaris baixos, la de la precarietat i la por de ser acomiadat i passar de la pobresa a la indigència. La tònica dominant és que els sindicats, quan existeixen, no tinguin força, i que els inspectors de treball no donin l’abast, perquè són pocs en plantilla.
Notícies relacionadesEl context explica el text. Si vostè es mostra aquests dies especialment ansiós o angoixat (o ansiosa i angoixada: limitacions del genèric), assegui’s davant el telenotícies i comprendrà per què. Potser no li serveix per desangoixar-se, però sí per reduir el grau de culpa absurda i la dosi diària d’Orfidal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
