Article de Sílvia Cóppulo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Suïcidi: de Werther a Papageno
Les autoritats sanitàries aposten per l’‘efecte Papageno’ o de prevenció. Dit d’una altra manera, es tracta d’un repte i una responsabilitat que els mitjans informin sobre el fet de treure’s la vida
A tot Espanya hi ha més morts per suïcidi que per accidents de trànsit. El suïcidi és la primera causa de mort de joves de 15 a 29 anys, només superada pels tumors malignes. Les hospitalitzacions per autolesions entre adolescents augmenten vertiginosament. Els primers episodis depressius poden sorgir als 8 o 9 anys, a què s’afegeix el risc de suïcidi. Són nens inestables emocionalment, que volen desaparèixer per sempre, perquè així també desapareixerà el seu dolor. I és que la pandèmia per coronavirus ha afectat la salut mental de tota la població, especialment de la més jove. Segons dades de l’OMS, cada any 800.000 persones es treuen la vida arreu del món.
061 i 024
El Departament de Salut de Catalunya ha posat en marxa un servei d’atenció telefònica, a través del 061, per a persones amb conducta o ideació suïcida, els seus familiars i persones properes. Atén 24 hores al dia, 365 dies a l’any. El servei està format per professionals de psicologia, psiquiatria i infermeria. També el Ministeri de Sanitat disposa del telèfon 024 d’atenció a la conducta suïcida.
Entretots
El suïcidi en els mitjans
El suïcidi continua sent un tabú i crea estigma. Molts mitjans de comunicació apliquen un silenci informatiu davant els suïcidis, perquè creuen que la seva difusió genera l’‘efecte Werther’ o d’imitació. El fenomen deu el seu nom a la novel·la ‘Les penes del jove Werther’, de Goethe. El protagonista (Werther) acaba amb la seva vida, després d’estar enamorat durant anys d’una dona casada que no el correspon. Després de la publicació de la novel·la, es va observar que molts joves es van suïcidar de manera semblant a Werther.
Notícies relacionadesPerò, actualment, les autoritats sanitàries aposten per l’‘efecte Papageno’ o de prevenció. El nom prové del personatge de ‘La flauta màgica’, de Mozart, que decideix no suïcidar-se després que uns esperits infantils li mostrin diferents alternatives per superar la seva situació.
Dit d’una altra manera, es tracta d’un repte i una responsabilitat que els mitjans informin sobre el suïcidi. És l’aposta de l’OMS, que a més ens ofereix diverses recomanacions; entre les quals, no tractar la mort de manera sensacionalista, no concretar el mètode ni el lloc (perquè s’imiten), ser prudents amb les imatges, sense glorificar la persona suïcidada ni culpabilitzar-la, però tampoc presentant el suïcidi com a una cosa ‘normal’ o una solució als problemes. Contràriament, cal ressaltar les alternatives al suïcidi i explicar com demanar ajuda, aportar informació sobre factors protectors i senyals d’alarma, transmetre la possible associació entre conducta suïcida i trastorns mentals, per als quals hi ha tractament. S’ha d’oferir un missatge de solidaritat als supervivents, amb especial cautela quan s’informi de persones famoses, i sempre tractant el contingut informatiu amb sensibilitat. Seguint Papageno, la persona que està en risc rep compassió i empatia. I això salva vides.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
