Article d’Isabel Sucunza Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un creuer
Quan vam veure aquell gratacel flotant, aquell monstre ens va fer patir pel planeta, per la vida sencera
Ara ja és impossible veure un creuer gegant atracat a la ria de Vigo sense pensar que això no està bé. A alguns ja ens passava abans pel simple motiu que érem poc amics de les vacances massificades, de les platges, de visitar ciutats amb presses per veure només els quatre monuments de rigor i menjar el plat típic del lloc que fos, tot fet amb pressa, sense carinyo, en un restaurant també massificat. En canvi, l’altre dia, l’«això no està bé» que vam deixar anar quan vam veure només aquella petita part del gratacel flotant, perquè era impossible veure’l sencer només d’una mirada, incloïa una reflexió que anava molt més enllà: veure aquell monstre ens va fer patir pel planeta, per la vida sencera.
Entretots
«No és que s’hagi de prohibir tot això, és que els humans mai ho hauríem d’haver començat a fer», comentàvem davant d’aquell creuer encastat a la ria. Vam buscar al mòbil d’on venia i cap a on anava. Hi havia diferents possibilitats: o feia la ruta Dinamarca-Itàlia, amb parades, entre altres llocs, a Vigo, Lisboa, Barcelona, Palma... O baixava directament fins a les Canàries i tirava després cap al Carib. Ens vam imaginar com devien ser els dies o setmanes dels passatgers que cremaven les seves vacances a bord d’un d’aquests hotels ‘all included’ flotants. Ens va aclaparar especialment la idea que res, cap negoci, botiga, restaurant ni espai a l’aire lliure d’aquell barco era més antic ni tenia cap història que fos anterior a l’any de construcció del propi barco. Ningú a qui coneguessis a bord hauria nascut allà, no hi havia un idioma propi en aquell espai en el qual passarien la major part de les seves vacances; cap tradició, cap llegenda que hagués passat d’avis a fills i després a nets. Aquest barco era una espècie d’illa artificial sense rius, ni boscos, ni platges que no fossin les que es trobessin en algunes de les escales de la ruta, en les quals tothom desembarcaria i faria fotos per després tornar a embarcar en aquella gàbia flotant.
Notícies relacionadesTot això multiplicat per milers; a més, tots cremant el planeta.
Hi ha coses que ja no es poden entendre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
