Article de Xavier Bru de Sala Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Rushdie, valor contra amenaça
L’escriptor ha sigut valent, se l’ha jugat i ara és símbol d’una lluita que no tenim guanyada ni de bon tros. La de la llibertat contra la por
Que la llibertat de paraula es vegi cada vegada més restringida en països com Espanya (deixem la de manifestació per a un altre dia), poc mèrit val als governants, i menys als seus socis. Entre Salman Rushdie i Pablo Hasél, mateix principi, diferència de grau. L’objectiu de segles de lluita de la cultura contra la intolerància, iniciada per Erasme, no era precisament arribar a la situació d’avui, en què si la teva llengua travessa els límits fixats pel poder establert te la carregues. La realitat del món d’avui va per cultures, per actituds, per religions. Aquí és de retrocés, malgrat que benvingudes siguin les mesures del Papa Francesc, que dificulten a l’extrema dreta emparar-se amb el catolicisme. En l’Islam és estable, de resistència contra els avenços de la llibertat i la igualtat. La diferència: en nom del cristianisme no s’infligeix el mal; per salvaguardar l’islamisme és necessari causar-ne tant com convingui.
Entretots
Sigui per explicable conveniència de llavors o per canvi real de convicció, Rushdie ha passat de musulmà partidari de l’autonomia de la consciència individual en els anys noranta, quan potser l’execució era imminent, a ateu de línia dura. Les creences, cadascú se les prepara com pot. Una altra cosa són els fets. Rushdie ha sigut valent, se l’ha jugat i ara és símbol d’una lluita que no tenim guanyada ni de bon tros. La de la llibertat contra la por. Quedem-nos com a llegat ‘urbi et orbi’ amb la seva afirmació més esquinçadora i contundent. Que no li atorgarien el Nobel per motius diguem-ne no literaris. Molt valents que van ser els acadèmics del regne suec per atorgar-lo, ben parapetats darrere d’una ideologia, a Aleksandr Soljenitsin. I molt a cobert que es trobaven per reconèixer Orhan Pamuk. Ara bé, a Rushdie no. Tot i que si potser Rushdie no dona massa voltes al rus anticomunista presenta mèrits literaris a anys llum del turc. ¿La raó d’aquesta ignomínia? Els traductors de Rushdie al japonès i l’italià, un d’assassinat i un altre ferit greu. ¡Qualsevol s’arrisca com ell!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
