Al-Zawahiri: assassinat extrajudicial

El que més sembla que impressiona a tots és l’alta precisió de l’arma utilitzada, sense que ningú s’aturi a pensar què significa que un país liquidi un personatge, per repugnant que sigui, després de violar l’espai aeri d’un altre.

Imaginem què passaria si un dron matés un terrorista buscat pels EUA a la capital danesa però, és clar, l’Afganistan no és, per a desgràcia seva, Dinamarca, ni tan sols Ucraïna.

Com que ningú sembla que recorda ja tots els innocents morts en aquest tipus d’atacs per la superpotència, en la seva recerca de reals o presumptes terroristes. 

Com tampoc de la mort de 10 civils per drons dels EUA, just el dia en què la superpotència abandonava, humiliada, l’Afganistan.

Ni acabarà l’assassinat d’Al-Zawahiri, perquè no es pot qualificar de cap altra manera, amb un fenomen tan execrable com és el terrorisme perquè un altre ocuparà el seu lloc, com va passar amb Bin Laden.

El cirurgià egipci convertit en líder d’Al-Qaida junt amb el saudita feia ja vint-i-un anys que era a la llista de buscats per la CIA que, com en les pel·lícules de l’Oest, oferia 25 milions de dòlars per qualsevol informació que conduís a la seva captura.

I se li atribueix, igual que al segon, una responsabilitat directa en els atemptats amb avions contra el Pentàgon i les Torres Bessones novaiorqueses, que van causar prop de 3.000 morts d’innocents, al costat de les dels terroristes suïcides que hi viatjaven a bord. 

Malgrat això, l’ONU havia determinat que Al-Qaida no representava ja, en aquest moment, una amenaça internacional immediata i directa, perquè no té capacitat operativa i perquè aquesta organització no semblava interessada a crear més problemes als talibans.

«S’ha fet justícia», va proclamar el president dels EUA, Joe Biden, quan va donar a conèixer al món la mort del terrorista egipci, igual com havia fet el seu predecessor, Barack Obama, quan un comando especial dels EUA va liquidar Bin Laden al seu amagatall pakistanès.

Tanmateix, la prestigiosa professora de dret Marjorie Cohn, expresidenta de l’Associació Nacional d’Advocats dels EUA, no hi està d’acord i afirma que un assassinat extrajudicial no és fer justícia (1).

Ho prohibeix, per exemple, el Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics, ratificat per Washington, que diu clarament a l’article 6 que ningú «serà privat arbitràriament de la vida».

En la seva interpretació d’aquest article, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides assenyala que «tots els éssers humans, inclosos els sospitosos dels crims més greus, han d’estar protegits pel dret a la vida».

Segons Agnès Callamard, relatora especial de l’ONU sobre execucions sumàries, arbitràries o extrajudicials, «només es podrà recórrer a la força letal o potencialment letal en cas d’una amenaça immediata a la vida». 

És una cosa que prohibeixen també les convencions internacionals de Ginebra, que regulen el dret internacional humanitari.

La professora Cohn arriba fins i tot més lluny i opina que aquesta mena d’assassinats, en absència de perill d’atac immediat al país o a les seves forces armades, estan prohibits per la Resolució de Poders de Guerra dels EUA, que té com a objectiu controlar el poder del president d’enviar tropes de combat sense autorització expressa del Congrés.

Notícies relacionades

Al-Zawahiri: mà dreta de Bin Laden i ideòleg del gihadisme global

Twitter era una cerveseria de Múnic

El que havia d’haver fet Biden era intentar detenir el terrorista egipci amb els mitjans extraordinaris de què disposa per jutjar-lo pels seus crims passats, però ¿potser temia Washington que pogués revelar coses sobre el paper de les elits saudites en els atemptats de l’11 de setembre que no li interessa que es coneguin?

(1) En un article publicat a ‘Truthout’.