La bellesa de Gràcia

La burocràcia posa molts pals a les rodes. És cert que en realitat va viure al carrer Massens, en una torre modernista que ja no existeix. És per això també que és absurd posar una placa allà per recordar que ni va viure ni va néixer en aquest edifici lleig que hi ha ara. Per la qual cosa la idea del recordatori a la plaça Rovira té molt sentit. S’han recollit firmes de moltes parts del món i una servidora ha posat el seu gra de sorra, presentant un concert que es va fer a la mateixa plaça durant les festes de Gràcia. Perquè tot i que Aute no visqués a la plaça Rovira, la va viure. Això és el que passa en aquest barri tan màgic i es constata durant les festes. ¡És un barri que es viu! Una barri ple de gent extraordinària, que ho donen tot durant l’any per poder decorar els seus carrers i les seves places durant la setmana que dura la festa major. Després del confinament, aquestes festes són les primeres que viurem amb normalitat total. Ganes de crits, de xivarri, de carrers tallats, de petards, de no poder dormir i de caminar mirant al cel. Aquesta setmana és nostra i està plena de bellesa. Com diria Aute: «‘Reivindico el espejismo, de intentar ser uno mismo. Ese viaje hacia la nada, que consiste en la certeza, de encontrar en tu mirada, la belleza’».