La dicotomia de Xavi

No sempre es pot atribuir a salaris desorbitats la seva resistència a sortir. No els tenen Braithwaite o Dest i aquí segueixen, malgrat ser cul de grada. En conseqüència, la caixa per ingressos de vendes resulta insignificant a hores d’ara. Ni tan sols Memphis, davanter titular dels Països Baixos i decantat cap a la Juve, sembla que deixarà uns bitllets si es consuma la seva marxa. A veure què passa amb els altres fins al 31 d’agost. La prioritat, ja ho sabem, és reduir la massa salarial, però xoca aquesta baixa productivitat econòmica en les sortides. 

Frenkie de Jong, pressionat l’indicible amb escàs decòrum, és el centrecampista més en forma pel poc que hem vist fins a la data i tampoc li ve de gust anar-se’n. Tal com està el Manchester United, una pelleringa d’equip, costa retreure-li que no l’emocioni mudar-se a Old Trafford.

Notícies relacionades

Ni amb set fitxatges n’hi ha prou, Xavi encara en demana més

La frustració de Xavi després de la trista estrena a la Lliga

En qualsevol cas, Xavi tindrà davant de si el pròxim cap de setmana davant la Reial Societat la dicotomia d’actuar com a entrenador o bé com a home de club. Sense Busquets, sancionat, ¿farà seure l’holandès i posarà Pjanic al seu lloc? ¿Li farà com a Dembélé, deixr-lo en repòs? Pinta partit dificultós, així que costa imaginar que Xavi, després de la decebedora estrena, es lligui de mans, per molt que, insaciable en les seves pretensions, prefereixi el caríssim Bernardo Silva abans que De Jong. 

Xavi, que explica el futbol amb eloqüència, té pressa per començar a guanyar. Laporta, que no ha vingut a aquest món a patir, encara més. Disposa ja de futbolistes per fer-ho. Li falta trobar el clic, com succeeix als equips equilibrats i ben distribuïts. Falta veure si es produeix amb el talent de De Jong o sense.