Empanadilles, ‘influencers’ i publicitat

Les xarxes socials han dinamitat el mercat de la publicitat i l’han canviat per complet. Les marques s’han adonat que per a les seves vendes és també efectiu i més barat que una persona amb seguidors que siguin el seu públic objectiu promocioni els seus productes a les xarxes amb una alta segmentació i amb aparença del consell d’una amiga, en lloc de les tradicionals campanyes massives que arribaven a tot arreu i caçaven per arrossegament. Ara les marques prefereixen pescar en un barril més petit, però molt homogeni. Milers de joves i no tan joves somien ser elegits per les marques per promocionar els seus productes quan comencen la seva etapa a les xarxes socials... i venen els seus perfils per ben poc.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si bé en la publicitat tradicional les ‘celebrities’ tenien un caixet milionari que vinculava la seva imatge a una marca, ara els perfils més amateurs esperen rebre el missatge d’una marca que els envia productes gratis a canvi que els venguin... Però no es creguin, això no només passa a les xarxes, aquest tipus de pràctiques també s’ha exportat a les grans campanyes publicitàries i persones ben conegudes es presten a fer promocions a canvi d’un pagament en espècies més o menys abundant o simplement per guanyar notorietat... Total, si no ho fas tu, ho farà algú altre que vulgui estar en la teva posició demà. Així doncs, s’està produint un doble fenomen; d’una banda, s’han precaritzat les condicions econòmiques sota les quals les marques contracten la imatge pública de determinats perfils, i, de l’altra, s’ha democratitzat el mercat publicitari, i ja no cal guanyar no sé quants campionats del món o tenir la credibilitat d’un presentador d’informatius per vendre. Ara manen els ‘likes’.

I així arribem al revers tenebrós de la qüestió. Com que l’únic que cal són seguidors, hi ha gent que està disposada a tot per tal d’aconseguir-los. La humiliació dels més febles, fer bromes que són ‘putades’ a gent que no coneixes i que saps que no et posaran al teu lloc, criticar fins a la humiliació els altres, estafar dos euros a treballadors sota l’amenaça que paguin una publicitat que no han contractat... Ens trobem davant el mercat persa de l’atenció i en la nostra condició d’humans hi ha que allò criticable mereixi tot el nostre interès, tot i que sigui per a això, per criticar-ho... I així és com aquesta columna compleix el propòsit del que busca notorietat a qualsevol preu, per menjar gratis unes empanadilles, que et critiquin però que diguin bé el teu nom.