Entendre + el 17-A Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
La cèl·lula de Ripoll i el seu enllaç amb Estat Islàmic
Els vincles establerts a Bèlgica entre els autors dels atemptats del 2017 i Estat Islàmic han de portar a considerar que aquests formaven part d’una cèl·lula enllaçada amb l’organització gihadista i guiada a través de combatents terroristes estrangers designats pel seu aparell de seguretat exterior.
getthumbsbyfilename
Des que Amaq News va difondre la seva primera notificació amb prou feines quatre hores després de l’atemptat a la Rambla es podia afirmar que la cèl·lula de Ripoll no era una cèl·lula integrada a Estat Islàmic. El 2017, a causa del canvi d’estratègia per atemptar a Europa Occidental adoptat per l’organització gihadista el maig de l’any anterior, només podia ser que la cèl·lula de Ripoll fos o bé una cèl·lula independent i inspirada o bé una cèl·lula enllaçada i guiada. Després dels atemptats del març del 2016 a Zaventem i Brussel·les, els últims perpetrats a Europa Occidental en què van intervenir terroristes pertanyents a una xarxa operativa d’EI dirigida des de la ciutat siriana de Raqqa, l’organització gihadista va continuar recorrent a la propaganda per instigar la comissió d’atemptats per part de simpatitzants residents a Europa Occidental a la manera dels actors solitaris o agrupats en cèl·lules independents i inspirades. Però la nova estratègia adoptada per EI va afegir l’opció de guiar en remot o des de certa distància els seus partidaris disposats a atemptar.
En aquest segon supòsit, al denominat aparell de seguretat exterior d’EI se li encarregava designar combatents estrangers a Síria i l’Iraq o retornats a Europa Occidental per contactar amb possibles terroristes i actuar com a planificadors virtuals o supervisors sobre el terreny. Precisament la primera notificació d’Amaq News contenia un detall revelador del nexe entre la cèl·lula de Ripoll i l’esmentat aparell de seguretat exterior. Aquest detall era la menció específica a «Font de Seguretat», una referència òbvia a l’esmentat aparell de seguretat exterior, que elaborava les notificacions i autoritzava la seva difusió. El 2017, només 8 de 14 notificacions reivindicant atemptats en països occidentals van caracteritzar els autors com a «soldats de l’Estat Islàmic» i la seqüència completa de comunicacions a través dels òrgans centrals com Nashir News, Al-Al Naba i Al-Hayat Media es va completar en només dos casos. Va passar una primera vegada després de l’atemptat del maig a Manchesteri una segona vegada amb motiu dels atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils.
Vincle corroborat
L’existència d’un vincle entre la cèl·lula de Ripoll i Estat Islàmic a través de combatents terroristes estrangers va ser corroborada per un informe presentat davant el Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb data de 27 de febrer del 2018. L’informe al·ludia a més al fet que en alguns casos l’establiment de connexions d’aquest tipus havia sigut promogut per antics facilitadors d’Al-Qaida, cosa que crida l’atenció perquè Abdelbaki es-Satty, líder local de la cèl·lula de Ripoll, encaixava bé en aquesta categoria. Mentre va residir a Vilanova i la Geltrú i a Santa Coloma de Gramenet una dècada abans d’actuar com a emprenedor de la cèl·lula de Ripoll, va estar immers en un cercle de gihadistes centrats a donar cobertura a magribins establerts a Espanya que es traslladaven a l’Iraq. Entre aquests hi va haver almenys un pròxim a Es-Satty i sis terroristes de l’11-M fugits d’Espanya. Però ¿on i a través de qui es va canalitzar aquesta relació amb algun combatent terrorista estranger facultat per l’aparell de seguretat exterior d’Estat Islàmic?
No només Es-Satty sinó també altres membres de la cèl·lula de Ripoll van interactuar, mentre preparaven atemptats a gran escala, amb més d’una vintena de números de telèfon de Bèlgica. Mohamed Hichamy, Youssef Aalla i Younes Abouyaaqoub a Jette i els seus voltants el desembre del 2016, igual com Mohamed Houli a Anvers el febrer del 2017. En conjunt, aquests contactes eren suficients i sorprenentment rellevants per estimar a través de qui va poder haver-se canalitzat l’enllaç amb l’aparell de seguretat exterior d’Estat Islàmic. La policia belga els va relacionar amb almenys 11 individus coneguts «en entorns salafistes gihadistes» i per «comportament radicalitzat i conviccions gihadistes», «delictes contra la seguretat de l’Estat i vinculats a grup terrorista», actituds relacionades amb radicalisme violent, infraccions associades a grup terrorista o «delictes relacionats amb organitzacions terroristes». Tots tenien llaços amb combatents terroristes estrangers i un estava oficialment «registrat com a combatent terrorista estranger».
L’existència d’un enllaç entre la cèl·lula de Ripoll i l’aparell de seguretat exterior d’Estat Islàmic a través de combatents terroristes estrangers permet interpretar adequadament el rum-rum sobre plans d’EI contra Barcelona detectat pel National Counter Terrorism Center (NTCT) a Síria i probablement per intel·ligència de senyals tres mesos abans dels atemptats de l’agost del 2017. L’organisme d’intel·ligència nord-americà va aconseguir aquesta informació el 25 de maig o el dia anterior. El moment és molt revelador des de la perspectiva de la cèl·lula de Ripoll. Aquell mes va ser quan Es-Satty va decidir deixar el seu lloc d’imam; quan Mohamed Hichamy, Youssef Aalla i Younnes Abouyyaqoub van informar la resta sobre els atemptats que planejaven; quan els terroristes van començar a adquirir les targetes prepagament per als 12 o potser 13 números de telèfon conspiradors que van utilitzar, al marge dels seus números personals, a fi de comunicar-se entre ells amb seguretat mentre preparaven els actes de terrorisme a gran escala que tenien previst executar el 20 d’agost.
Jeràrquica i autoritària
Els membres d’una cèl·lula enllaçada com la de Ripoll van preparar actes de terrorisme d’una manera diferent del propi entre membres de cèl·lules únicament inspirades, com la de similar mida, formada a Terrassa, els integrants de la qual anaven a atemptar també a Barcelona quan va ser desarticulada pels Mossos d’Esquadra l’abril del 2015.
Les decisions a la cèl·lula de Ripoll es van prendre de manera jeràrquica i autoritària. Els seus membres van portar a terme amb eficàcia sis tasques ben definides, la realització de les quals se solapava progressivament: l’establiment de mecanismes de finançament; l’adopció de mesures de seguretat i protecció; la selecció de l’explosiu i on produir-lo; l’obtenció dels materials i les substàncies necessaris; la decisió sobre modalitats per atemptar; i la designació de blancs contra els quals atemptar. Mohamed Hichamy va exercir com a coordinador de logística i mobilització de recursos. Els altres membres van participar en aquestes sis tasques de manera diferent, segons la seva posició en la jerarquia i en l’estructura interna de la cèl·lula.
Reconeixement als Mossos
Els experts dels Mossos d’Esquadra que un any i quatre mesos després dels atemptats a Barcelona i Cambrils van elaborar l’informe comprehensiu que conté el sumari incoat pels fets a l’Audiència Nacional mereixen un reconeixement públic. Quan es donava per descomptat que érem davant una cèl·lula independent o inspirada, afirmaven, no sense alguna ambivalència, que la cèl·lula de Ripoll va tenir «una connexió prèvia i directa amb els dirigents operatius de l’organització terrorista Estat Islàmic», que no podien ser sinó responsables del seu aparell de seguretat exterior. Malgrat lamentar no haver pogut posar nom a un suposat «inductor primigeni», van insistir que «tampoc pot descartar-se que els líders de la cèl·lula hagin tingut algun contacte directe amb un membre/s [sic] de l’organització terrorista central establerts a Síria o l’Iraq, possiblement de manera telemàtica». Ara tenim moltes més evidències essencials i circumstàncies addicionals que comminen a catalogar la cèl·lula de Ripoll com una cèl·lula enllaçada amb Estat Islàmic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
