Mans a l’Obra

D’acord al ‘motu proprio’ papal, el prelat de l’Opus no podrà ser distingit bisbe ni portar l’anell ni les vestidures episcopals. A més d’altres consideracions en detriment de la seva jurisdicció, haurà de retre comptes de les seves actuacions apostòliques cada any en lloc de cada cinc com passava fins ara. En suma, Francesc els ha lligat curt.

Al marge de consideracions religioses, qüestionades per antics membres que van decidir abandonar l’Obra i per les posicions més progressistes de l’Església, la ‘degradació’ ordenada pel Papa amenaça seriosament la influència política de l’entitat ultraconservadora, que en el cas d’Espanya es va iniciar en els Governs tecnòcrates de Franco de la dècada de 1960 («Ens han fet ministres», va dir Escrivá de Balaguer) i va reverdir amb els gabinets del Partit Popular, des de l’elecció de José María Aznar com a president del Govern a partir de 1996. Des d’aquell any, amb Aznar o amb Mariano Rajoy no hi ha hagut Govern popular a Espanya sense ministres de l’Opus, una quota traslladada ‘religiosament’ a no poques comunitats autònomes regides per la gavina. 

Serà interessant, per tant, comprovar en quin grau afecta la decisió del Vaticà a la influència de l’Opus Dei en futurs governs d’Alberto Núñez Feijóo, en el cas que algun dia es converteixi en president; si, al contrari del que va passar en els consells de ministres del PP, els llocs d’un hipotètic gabinet del gallec reuneixen un perfil més ‘laic’ que el dels seus antecessors, i si la resolució papal representa o no una minva en la permeabilitat política de la prelatura.

En les últimes dècades, el pes governamental de l’Opus Dei a Espanya no ha sigut menor, tant en ministres i secretaris d’Estat pertanyents a l’Obra com en representants públics molt pròxims. Federico Trillo, Isabel Tocino, Ángel Acebes, Jorge Fernández Díaz, Luis de Guindos, José María Michavila, Benigno Blanc i José Manuel Romay Beccaría són només alguns exmembres del Govern que no han ocultat la seva pertinença a una entitat que és present a més de 60 països i integra més de 90.000 membres laics i 2.000 sacerdots.

Notícies relacionades

Núñez Feijóo: 'El 1995 ni Dorado era narco ni jo president'

Twitter era una cerveseria de Múnic

Tot i que Núñez Feijóo no exhibeix una excessiva religiositat en la seva vida personal (viu en parella, té un fill i se’l considera al·lèrgic al matrimoni), és precisament el també gallec Romay Beccaría (alguns exdirigents del PP es referien a ell com ‘el Bisbe’) a qui tots apunten com a mentor del líder popular. Va ser Romay qui, sent ministre de Sanitat, va portar Feijóo a Madrid per convertir-lo en secretari general d’Assistència Sanitària i després en màxim responsable de l’Insalud. La resta ja és coneguda. Ja com a president regional, l’oposició a Galícia va fer nombrosos esforços per vincular amb l’Opus l’emergent popa autonòmic. Els va donar motius. Alguns dels seus principals col·laboradors militaven en l’organització religiosa, va tornar els concerts a escoles de l’Obra que segregaven per sexes i va repartir milionàries subvencions a una fundació vinculada amb la prelatura, que es va mantenir diversos anys sense presentar els seus comptes. El capítol més fosc de Feijóo, el que el vinculava amb viatges de plaer pel Mediterrani junt amb el narco Marcial Dorado, també aparella vincles indirectes amb Romay. Va ser el xòfer d’aquest que va presentar a Feijóo el personatge amb qui apareix en les fotografies a bord d’un barco.

No ha transcendit si en la nova executiva del Partit Popular hi ha membres de l’Opus Dei o, almenys, no ha sigut notícia, de la qual cosa es desprèn que, d’entrada, la seva presència no és significativa. El temps dirà si el papa Francesc ha aplanat el camí de Feijóo per compondre un futur Govern lliure de l’Opus o si, per contra, l’Obra pressionarà per continuar mantenint la seva quota en governs conservadors. En suma, ‘per tutelar el carisma’.