Declivi independentista Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Homenatge a les víctimes del 17-A | Escopiré sobre la vostra tomba
Cridar fill de puta a qui està recordant el fill que va perdre en un atemptat és el pas natural posterior a cridar-li mora de merda a una diputada
Ni Boris Vian ho va descriure tan bé a ‘Escopiré sobre la vostra tomba’. Amb ser patètica la figura de l’expresidenta del Parlament remenant el cul per sobre els morts del 17-A, no ho va ser tant com comprovar que el llacisme ha quedat reduït a una dotzena de iaios histèrics. L’actitud de Laura Borràs no va estranyar ningú, entre el respecte als morts en atemptat i uns crits de joia que li engreixin l’ego, no hi havia dubte possible, aquí estic jo i als morts que els bombin, que s’haguessin quedat a casa aquell dia i encara serien vius. Sobre els llacistes que encara queden drets va sorprendre el seu nombre minvant, no el seu comportament, que va ser l’esperat. Al cap i a la fi, cridar fill de puta a qui està recordant el fill que va perdre en un atemptat és el pas natural posterior a cridar-li mora de merda a una diputada. Continuant amb l’obscena escalada, el pas següent lògicv ha de ser proclamar la republiqueta, ai no, que això ho van fer abans, no saben ni fer passos quan toca.
Són tan pocs ja, que els costa feina trobar el friqui que per norma encapçala totes les seves mobilitzacions. El tio de la guitarra que es va autodeclarar víctima del terrorisme pel fet de ser català i que es va encarar a les dignes persones que pretenien aconseguir ni més ni menys que un minut de silenci és el mateix que en un acte llacista anterior tocava ‘Bella ciao’, perquè Pilar Rahola convulsionés amb els seus salts tots els sismògrafs de Catalunya. El declivi del llacisme el simbolitza el ximple de la guitarra, ni tan sols són capaços de trobar un babau per a cada ocasió i han de recórrer al mateix.
El llacisme necessita un mort, el vol des de fa anys per fer-ne estampetes i repartir-les a les escoles i els casals. Un mort que quedi bé en grafitis, com Bobby Sands a Belfast. No és fàcil aconseguir-ho, ja que en un moviment covard per naturalesa com el llacisme, tothom espera que el mort sigui un altre, i així no hi ha manera. A sobre, les vagues de fam no duren més que del dinar al sopar, i això si aquell dia no donen berenar. El més a prop que vam estar d’un màrtir va ser quan a un dels Tururull l’hamburguesa de la presó li va produir flatulències.
Entretots
Ja és mala sort per al llacisme que no en morís cap dels 3.000, o 30.000, què sé jo, represaliats, ni que fos d’un atac de cor o per la covid, que ja s’apanyarien per incloure’l a la llista. És que ja no es pot confiar ni en la Guàrdia Civil quan se la necessita.
-D’algun lloc hem de treure el mort, i si l’1-O no aconseguim més que una senyora a qui li van tocar les tetes –amb això no anem enlloc–, bé ens val el 17-A, o sigui que a dir que l’atemptat el va organitzar l’Estat espanyol.
Notícies relacionadesI en això estan els iaios. En això i a cridar-li «presidenta» a una destituïda. Es coneix que la realitat no els importa massa.
És igual que fins i tot el cap dels Mossos, que els llacistes tenien com a heroi major de Catalunya, rebutgi taxativament aquesta teoria i fins i tot elogiï la col·laboració del CNI, què sabrà aquest home, el que importa és el que digui un carcamal amb una guitarra que insulta la mare d’un nen mort.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
