Article de Joan Guix Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Hem après les lliçons de la covid-19?
Vam analitzar tot el que havíem fet i vam dir que havíem de reforçar el nostre sistema de salut pública, que calia reforçar l’atenció primària. Cap comentari. Ho podeu veure cada dia
Fa més de dos anys i mig de l’inici de la pandèmia de la covid-19. Vam analitzar tot el que havíem fet i, tots plegats, vam manifestar que havíem après unes quantes lliçons al respecte, però ¿realment hem après les lliçons?
Més de dos anys i mig després de l’inici de la pandèmia encara hi ha onades; l’última, la setena a l’Estat espanyol, amb milers d’afectats i més de 4.000 morts en tres mesos. Hi afegim la covid persistent, una cronificació de les conseqüències de la infecció que afecta milers de persones, amb tota la càrrega que suposa. Això no s’ha acabat.
Però no és tan sols això. És que n’hi ha més.
Una nova zoonosi, la verola del mico, està colpejant amb força. Uns 1.600 afectats a Catalunya, més de 5.000 malalts i dos morts a Espanya, el segon estat, després dels EUA, amb més casos de tot el món. L’OMS ja ha declarat l’emergència sanitària internacional, que estesa a més de 75 països, en la major part dels quals no era una malaltia considerada com a endèmica. Certament sembla que, per ara, la seva capacitat de contagi no és com la de la covid-19.
A la Xina aquests dies també s’ha detectat un brot d’un nou virus, també zoonòtic, l’henipavirus Langya, possiblement vinculat als ratpenats, que ha afectat 35 persones. I en vindran més, perquè persisteixen les condicions necessàries perquè es reprodueixin.
També podem parlar de les hepatitis víriques infantils de causa desconeguda, l’increment de les infeccions de transmissió sexual i el retorn de la sarna. I direm que hem après les lliçons de la pandèmia.
Vam analitzar tot el que havíem fet i vam dir que havíem de reforçar el nostre sistema de salut pública, augmentar el nombre i la capacitat dels professionals, millorar la vigilància epidemiològica de manera que fóssim capaços de detectar, rastrejar contactes i implantar mesures per trencar les cadenes epidemiològiques. Ja no fem seguiment de contactes. Ja no vigilem els aïllaments ni les quarantenes. No fem tests. Ni tan sols fem un seguiment de la incidència.
Vam analitzar tot el que havíem fet i vam dir que calia reforçar l’atenció primària. Cap comentari. Ho podeu veure cada dia. Vam dir que faríem legislacions més adequades a les situacions epidèmiques. Vam assegurar que milloraríem els sistemes d’informació i les TIC.
Vam reconèixer que feia falta un potent i indiscutible lideratge en la gestió de les epidèmies, que calia despolititzar-les. Mirem els diaris cada dia i veurem les picabaralles polítiques constants. També vam dir que feia falta la participació, l’empoderament comunitari i la coordinació en tots els nivells.
Vam analitzar tot el que havíem fet i vam afirmar que calia millorar la comunicació per combatre la infodèmia, les notícies esbiaixades o directament falses. Però, avui, molts dels missatges emesos pels mitjans de comunicació són clarament estigmatitzadors i homòfobs quan parlen de la verola del mico, reprodueixen els errors de la sida, que, als anys 80, eren «el club de les 4 H»: heroïnòmans, haitians, hemofílics i homosexuals. Ara els infectats per la verola del mico són homosexuals.
Vam analitzar i acordar que calia contemplar un enfocament més holístic de les epidèmies, que majoritàriament són d’origen zoonòtic i estan relacionades amb el canvi climàtic i la globalització, i que només amb una estratègia («One Health», una sola salut) que controlés no tan sols la vigilància de la salut humana, sinó també la salut animal i l’ambiental, podríem lluitar adequadament contra el nou entorn.
Notícies relacionadesElhadj As Sy, ‘co-chair’ del Global Preparedness Monitoring Board (GPMB), organisme propiciat per l’OMS per preparar-nos davant noves catàstrofes sanitàries, ha escrit: «Lamentablement, hi ha poques proves que estiguem aprenent les lliçons adequades d’aquesta pandèmia. Milers de persones continuen morint cada dia, però molts parlen i actuen com si la pandèmia s’hagués acabat. L’atenció es comença a desviar».
Vam analitzar tot el que havíem fet i vam reconèixer que no podíem banalitzar els riscos epidèmics. Ara parlem de gripalització i de gais. ¿Realment n’hem après les lliçons?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.