Franco contra Catalunya

Cal reconèixer que si els catalans van dissimular així de bé que la guerra va ser contra ells, no es va quedar curt Franco a l’hora de disfressar-ho. Perquè no es notés gaire que l’enemic no era cap altre que Catalunya, va bombardejar a base de bé Madrid, València, Jaén, Màlaga, el País Basc i un munt d’altres llocs, només per despistar del seu autèntic objectiu. A Badajoz i altres ciutats, es va acontentar massacrant els defensors, tot i que mai amb mala intenció, que aquesta la guardava per als catalans.

-No, si jo no tinc res contra vostès –expliquen que va dir als habitants de Gernika–, si arrasaré la seva ciutat és només perquè els catalans no notin que la cosa és contra ells, no s’ho prenguin malament.

Llavors els habitants de Gernika i d’altres poblacions amb similar destí es quedaven més tranquils, sempre és un alleujament saber que et mataran sense cap rancor, sense que tinguin res contra tu, només per poder anomenar Guerra Civil a la guerra contra Catalunya, que aquest nom quedaria lleig.

Notícies relacionades

¿Per què ningú va defensar Barcelona?

Homenatgen les víctimes de la batalla de l’Ebre en el 84è aniversari

Franco devia ser bon pescador de tonyina, però com a estrateg militar deixava bastant a desitjar. Per derrotar Catalunya no fa falta una guerra de tres anys, ni tan sols d’uns mesos. Ni tan sols fa falta una guerra. N’hi ha prou d’enviar a Barcelona un parell de funcionaris, amb les seves carpetes per tota arma, a aplicar un 155, i aquí es quadra tothom. I el que no es quadra, fuig. Quin desaprofitament de guerra i de morts.

Parlant de morts, si Espar Ticó coincideix en el més enllà amb Montaigne, aquest podrà regalar-li un dels seus millors pensaments: ningú és lliure de dir estupideses, el dolent és dir-les amb èmfasi.