Llei en fase de consultes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’alcohol i els joves
La tornada de la pràctica de consum abusiu després de l’aturada pandèmica és un motiu més per desencallar una llei que s’enfronta a serioses reticències
A l’abril, el Ministeri de Sanitat va iniciar el període de consulta prèvia a l’elaboració d’una llei de prevenció del consum d’alcohol en joves, un marc fins ara cobert per diferents legislacions autonòmiques que en general en veten la venda i consum als menors de 18 anys, i normatives sobre aspectes parcials, com la limitació per a la publicitat, el consum en espais públics o la taxa zero d’alcohol per als conductors de ciclomotors menors d’edat. La realitat és que, entre aquest entramat normatiu i la realitat, que mostra que l’edat mitjana d’inici en el consum d’alcohol està lleugerament per sobre dels 13 anys i que un de cada quatre adolescents i joves han patit una intoxicació etílica, hi ha un abisme sobre el qual actuar.
La iniciativa pilotada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues de moment ha començat a remoure les aigües amb postures exigents per part d’organitzacions científiques i mèdiques, que avisen que el Govern haurà d’afrontar serioses discrepàncies per part dels sectors productors i grups polítics que ja en anteriors ocasions s’havien plantat davant altres intents, frenats després d’haver-se enfrontat a moltes resistències. Malgrat que les primeres imatges que venen a la ment són els gestos desafiadors a mesures restrictives passades per part de líders del PP com José María Aznar, Mariano Rajoy i no fa gaire Isabel Díaz Ayuso, no seria del tot ajustat limitar-s’hi: una ministra conservadora com Ana Pastor també va posar sobre la taula la necessitat d’una regulació com aquesta (i la va haver de guardar en un calaix, com també va fer la ministra socialista Elena Salgado), i polítics socialistes, especialment d’àrees de producció vinícola, es van alçar davant aquestes temptatives frustrades.
La tradicional normalització del consum d’alcohol (limitada i acotada en les últimes dècades, si mirem amb més perspectiva quines eren les pràctiques habituals en altres temps) i la seva imbricació en la dieta espanyola i el teixit productiu de moltes regions han sigut un obstacle en cada un d’aquests casos. Però l’evidència dels efectes de l’alcohol, especialment en la fase de creixement, obliguen les administracions a posar en primer pla un dret i una obligació bàsics: protegir la salut de la infància i joventut.
Durant el període de la pandèmia, les últimes dades disponibles sobre consum d’alcohol i drogues estupefaents van registrar un cert descens: com que té, sobretot entre els més joves, característiques d’oci grupal, era lògic que baixés. Una qüestió de percepcions és l’efecte rebot que s’ha produït ara i fins a quin grau l’eliminació de les restriccions a la interacció en espais públics i l’oci nocturn ha fet augmentar-ne el consum. També ho és definir quin és el balanç entre dues tendències existents i contradictòries entre si, el repunt dels episodis de consum abusiu com a part dels hàbits de socialització d’amplis sectors de la població més jove –per simplificar, el fenomen del ‘botellon’– i la implantació d’hàbits de vida saludables, cada vegada més instal·lats en altres col·lectius de la mateixa generació. En el segon plat de la balança és on les polítiques públiques i la futura llei tenen més recorregut: aconseguir generalitzar la consciència del risc i avançar en el que el delegat del Pla Nacional sobre Drogues ha qualificat com a canvi de les «normes socials» sobre l’alcohol. Sense oblidar una evidència que la pandèmia va demostrar: la disminució de la disponibilitat de begudes alcohòliques i altres substàncies no necessàriament implica buscar altres vies per adquirir-les, sinó que té un efecte real sobre la reducció efectiva del consum.
