H-12, la vida des d’una línia de bus

El recorregut de l’H-12 també apareix a YouTube: alguns aficionats al motor, aferrats a la ciutat i al seu pols, difonen vídeos amb la megafonia de la seva ruta, la cançó de cada parada com a banda sonora; d’altres comparteixen imatges inèdites, com aquest model estrany d’autobús en el recorregut, l’Efficient. És un cotxe curt, no és articulat i, tot i que és modern, es tracta d’un autobús híbrid de gas natural; no donarà l’abast amb tot el passatge que l’ocuparà. A l’agost n’hi ha menys, però els que hi pugen es reconeixen perquè trien el costat muntanya del bus per asseure’s: allà no toca el sol a través de les finestres.

L’ajuntament ha promès que en millorarà el servei, que té molt de tren oveller, amb un encant passat però poc eficient i còmode. Nous cotxes, més freqüència de passada, un control intel·ligent del servei que faria, per exemple, augmentar o reduir els vehicles segons la demanda en temps real. L’H-12 electrificat serà, quan s’executi el projecte, el més semblant a un tramvia sense ser un tramvia, que és el que reclama històricament la plataforma del transport públic PTP. 

Ens bolquem tots en polítiques verdes i sostenibles i el transport col·lectiu, que va passar la seva prova d’estrès amb la pandèmia, que ens va fer més desconfiats del grup per por del contagi, rellança la seva aposta, empès per la crisi climàtica i energètica.

De Delhi a Manhattan

Ciutats de tot el món s’han pujat a la marea de mobilitat elèctrica i aparten els cotxes de les ciutats. Així veiem els plans de Nova Delhi per combatre la pol·lució de l’aire amb una partida de més de 600 milions d’euros per electrificar el transport públic, mentre que Nova York, obstinada a combatre la congestió de trànsit i l’alt cost del combustible, treballa en un impost per als vehicles privats que transiten per Manhattan que els governants volen que torni al transport públic usuaris i sobretot ingressos que reverteixin en millores. 

Notícies relacionades

Les ficcions climàtiques

Pèrdua de control

Només junts podrem sortir endavant i el transport unipersonal, que sembla el més ràpid entre dos punts, s’ha demostrat que és una trampa global de trànsit i, a més, una despesa personal i col·lectiu ja inassumible. Si el camí a recórrer ha de ser en mobilitat compartida, accelerem les seves millores.

La transformació de l’H-12 no culminarà fins al 2027, si tot va bé, però el que es mantindrà és la travessia llarga, neta, com traçada amb un regle, com les fronteres de països que es marcaven en territoris conquerits en altres segles, la gran via de noranta minuts quiets i en moviment alhora, un gresol de vida.