Article d’Eugenio García Gascón Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Wagner a Israel
El músic alemany sempre ha sigut observat amb recel a l’Estat jueu, on el vinculen amb l’antisemitisme virulent i li retreuen l’excel·lent acollida que les seves obres van tenir en l’era nazi
Richard Wagner. /
El magnífic llibre d’Alex Ross ‘Wagnerismo’, subtitulat ‘Arte y política a la sombra de la música’, constitueix en si mateix una fita cultural de primera magnitud, no només perquè ens aproxima a la tremenda fuetada que Richard Wagner va clavar a la música al segle XIX, sinó perquè a més té aspiracions globals que relacionen el geni del gegant alemany amb les altres arts, incloses la filosofia, les arts visuals i la literatura. Aquesta exquisida semblança conté un ampli repertori sobre la seva formidable influència, sense precedents en la història de l’art, en les diferents disciplines al llarg del segle XX i fins els nostres dies. Un capítol està dedicat a la relació del músic amb els jueus i l’Estat d’Israel, fundat el 1948.
Tot i que la seva música ha sonat alguna vegada en escenaris israelians, i podria afegir-se que de manera gairebé clandestina, Wagner sempre ha sigut observat amb recel a l’Estat jueu, on el vinculen amb l’antisemitisme virulent de la seva època i li retreuen, tot i que ell va morir el 1883, l’excel·lent acollida que les seves obres van tenir en l’era nazi. De fet, va escriure un conegut opuscle o pamflet, publicat inicialment amb pseudònim el 1850 i ja amb el seu nom el 1869, ‘El judaísmo en la música’, on denunciava la pretesa corrupció que el judaisme introdueix en la música i afirmava que el jueu «és incapaç d’expressar-se artísticament». No obstant, Wagner va tenir amics i valedors jueus durant tota la vida.
En aquest context, la premsa hebrea torna a preguntar-se si ha arribat el moment de representar amb magnificència un dels compositors favorits de Hitler a Tel Aviv. Hi ha moviments en aquesta direcció que podrien cristal·litzar abans de finals del 2022. Es tracta d’una iniciativa privada que el ministre de Cultura ha qualificat d’«insensible», a causa de l’associació que es fa entre Wagner i l’antisemitisme. Si es porta a terme, el boicot gairebé absolut a Wagner es trencarà en bocins i el públic israelià podrà gaudir de manera tranquil·la de ‘Les Valquíries’. S’estudien dates de la segona quinzena de setembre i els organitzadors ja han convidat la besneta del compositor, Eva Wagner.
El Ministeri de Cultura ha qualificat els esdeveniments d’«insensibles, humiliants, un model d’enfosquir la història i un cop a la responsabilitat social», afegint que el boicot a Wagner és «una decisió moral i ètica que hauria de continuar». Els organitzadors responen que hi ha «molta bona gent» a Israel, «inclosos sobrevivents de l’Holocaust», que senten curiositat per Wagner i escolten la seva música a casa seva, gairebé d’amagat. D’altra banda, els organitzadors també al·leguen que a ningú que no vulgui se l’obligarà a escoltar el compositor alemany.
Entretots
En el consegüent debat, els defensors de Wagner argumenten que, en els temps que corren, qualsevol persona amb un televisor pot escoltar i veure les seves representacions des de la butaca de la sala d'estar amb qualitat superior, i que de fet això fan molts israelians. A més, si el que es vol és boicotejar l’Alemanya nazi, podria començar-se per tota mena de productes alemanys que s’ofereixen a Israel i que no faltarà qui els relacioni amb el nazisme, com per exemple els cotxes Volkswagen. Un altre cas similar seria el de ‘Carmina Burana’, de Carl Orff, una obra que s’identifica amb el nazisme i que, tot i això, s’ha representat bastantes vegades a Israel.
Pot resultar curiós recordar que, durant el Tercer Reich, es va tocar a Tel Aviv la música de Wagner i que l’orquestra que la va executar era l’antecessora de l’actual Orquestra Filharmònica d’Israel. Malgrat això, aquesta mateixa orquestra va ser la que va imposar el boicot el 1938, en protesta per les condicions dels jueus a Alemanya. Una circumstància no aliena a aquesta controvèrsia és que possiblement la població israeliana és cada vegada més radical. El 2018, la ràdio pública israeliana es va disculpar després de difondre per antena un fragment de l’‘Ocàs dels déus’, explicant que el presentador del programa «s’havia equivocat en la seva elecció artística» i afegint que Wagner no es tornaria a sentir a l’emissora. No obstant, alguns israelians han pogut escoltar la seva música en viu en comptades ocasions i en algunes transmissions de ràdio.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.