Incògnites i angoixes

Si s’ha prestat atenció a les diverses i reiterades informacions sobre la guerra d’Ucraïna i les conseqüències econòmiques que se’n deriven, així com a les increïbles pujades de preu de les factures domèstiques del gas i l’electricitat i al cost cada dia més elevat de l’alimentació familiar, no és estrany que es pregunti què passa i com evolucionarà aquesta anguniosa situació. La resposta no és senzilla, però s’hauria d’abordar amb rigor, claredat i capacitat d’esmena.

En el marc europeu continuem sense saber si Rússia tancarà per complet i quan el gas a Europa i què significarà per a Alemanya i per a la resta de països europeus. Tot i que gairebé tots compleixen la indicació de Von der Leyen d’acumular el 80% de les reserves de gas necessàries, desconeixem si n’hi haurà prou i fins a quina data. D’altra banda, les immediates eleccions a Itàlia amb una possible victòria de la ultradreta enfosqueixen l’actual unió de tot Europa quant a la guerra ucraïnesa i poden generar el seu debilitament.

El Govern espanyol va aprovar a finals de juliol un decret llei de mesures energètiques amb l’objectiu de disminuir la despesa, alleujar els costos per a les empreses i els ciutadans i afavorir les persones més vulnerables. El decret llei acaba de rebre l’aprovació al Congrés dels Diputats i ja s’aplica, com demostra el descompte en el transport públic. Ara bé, i deixant de banda que la dreta espanyola i la catalana no hi van votar a favor, aquestes mesures tenen una durada limitada, no sabem quin efecte produiran i, menys encara, què passarà quan acabi el termini. Recordem, igualment, que les gestions del president Sánchez i del primer ministre Costa de Portugal han aconseguit que les nostres factures energètiques siguin les més baixes d’Europa i que, ara, el Consell europeu mira de generalitzar la mesura per beneficiar la resta d’estats.

Notícies relacionades

ERC no fa cas de la pressió de Junts i el Parlament manté la suspensió a Borràs

Twitter era una cerveseria de Múnic

A Catalunya no ens consta que s’hagi portat a terme cap mesura quant a la gravíssima problemàtica energètica però sí que la Generalitat ha evidenciat, una vegada més, la seva divisió ja que només ERC va votar a favor de l’esmentat decret, que s’aplicarà aquí en tot el que li correspongui. Lamentablement, les notícies i les referències dels mitjans de comunicació sobre aquest Govern han reforçat les discrepàncies i les divisions entre les dues forces que el componen. Mentre Junts ha fet una auditoria per valorar el grau de compliment dels acords de govern de fa 16 mesos i ha comunicat que els temes sectorials –que afecten també els seus consellers– evolucionen de manera correcta, però que els temes polítics nacionals ERC els ha deixat de banda, el president de la Generalitat explica als empresaris francesos que continuarà negociant amb el Govern espanyol la celebració del referèndum d’independència. Tampoc ningú no acaba d’entendre per què Junts no proposa cap altra persona per presidir el Parlament, ja que la senyora Borràs ha sigut suspesa per presumpta corrupció, i facilita així que la segona institució més important de Catalunya intenti recuperar el prestigi que aviat farà cinc anys que va començar a perdre i que últimament encara li han enfonsat més.

La ciutadania necessita explicacions, respostes, dades i reflexions operatives sobre la immensa complexitat de la situació present que li genera desànim i angoixa. No podrà continuar suportant picabaralles, retrets i fal·làcies sobre qüestions personals o partidistes. Tenim reptes impensables per endavant i no només eleccions municipals. ¿Pensen resoldre també els conflictes educatius? Ja va sent hora de tot.