Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un debat molt desigual
El format al Senat era massa favorable a Sánchez perquè no ho aprofités
Feijóo es va sortir amb la seva i va arrossegar Sánchez fins al Senat per debatre cara a cara. Un pas més per convertir-se en alternativa plausible. Primer, per als seus. I per afegiment, amb els adversaris. ¿Què ha fet Feijóo per silenciar Vox sense dir el mateix que Vox? Ignorar-los. Aparentment, l’ocorregut ahir va ser un èxit de l’aspirant. Però menys del que hagués necessitat. El quadrilàter era molt favorable a Sánchez, o a qui ocupés la presidència del Govern. Quinze minuts de l’aspirant contra el temps il·limitat del titular. La bateria de cleques va durar cinquanta minuts. Ni més ni menys. Un arsenal perquè els palmers de la Moncloa fabriquin titulars a tort i a dret. Més basats en l’estratègia que en el tema del debat. Però, en el fons, molts nervis.
Si Feijóo fos tan insolvent com pretén demostrar el president no faria falta dedicar-li tant temps i tant esforç. Si les mesures de Sánchez fossin tan desencertades, no caldria reclamar-ne l’autoria. El fet paradoxal de l’assumpte és que divendres, la política energètica de la UE, i per tant d’Espanya, canviarà per un pacte entre els socis de Sánchez i els socis de Feijóo a Brussel·les. De manera que, estant d’acord en el fons, cal mirar-s’hi per distingir-se en les formes. I llavors és quan un i l’altre recorren a la demagògia. I en aquest punt, va tenir més temps Sánchez que Feijóo. I el va utilitzar. Flac favor.
És tanta la incertesa que no és fàcil desmuntar tanta exageració. Negant el racionament, acaben parlant de racionament. Encoratjant les restriccions, acaben parlant de restriccions. De nou l’elefant de Lakoff en escena. Des del Govern s’exagera la situació per posar en valor la resposta. Des de l’oposició es compra aquest marc mental per anticipar el desastre i convertir-lo en avantsala del canvi de cicle. Els dos raonaments produeixen perplexitat si no hilaritat en una població que massa vegades no sap què pensar. Espera alguna paraula orientadora entre tanta cridòria. Aquest tipus de dialèctica entre el Govern i l’oposició encoratja els populismes. Ho veurem a Itàlia. Ho hem vist en algunes ciutats. Sánchez i Feijóo van sortir convençuts de guanyar però potser el seu desacord els fa fer perdre a tots dos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
