Mitjans i pors

Aquest estiu, però, alguns jutges assenyats han començat a denunciar el que era obvi: que en aquest tema el periodisme irresponsable és una font de notícies falses. El sensacionalisme no és innocu. Hi ha molta gent patint innecessàriament, sobretot jubilats que temen perdre el que tenen. Ocupar una casa habitada o una segona residència és un delicte greu que es resol immediatament, però la gent no s’ho creu perquè la tele i el WhatsApp diuen el contrari.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ni les dades de la policia ni les de la Fiscalia General de l’Estat justifiquen tanta atenció mediàtica, ni avalen la tesi que els delictes de violació de domicili o usurpació creixen exponencialment. Es tracta de por induïda amb falsedats: que no es pot fer res després de 48 hores, que hi ha buits legals, que no hi ha prou eines...¿Massa ‘okupacions’? Massa pisos buits de bancs i fons voltors, massa lloguers i hipoteques impagables, massa desnonaments, massa poca vivenda pública, massa pobresa. Les raons de fons no s’expliquen mai totes ni bé, però aquest estiu hem vist com certs magazins i tertúlies, distorsionant la dimensió i el caràcter del problema, acaben per legitimar els que fan justícia pel seu compte. Una deriva perillosa, quan falten pocs mesos per unes eleccions municipals. ¿Què ve després de la por? ¿Quins discursos polítics beneficien aquesta via?

A Catalunya ja tenim prop del 30% de població en situació d’exclusió social. No sabem com de profunda serà la recessió que ens anuncien, però segur que molta més gent es quedarà sense casa. ¿Els preferim acampant en els nostres carrers? Necessitem propostes i solucions. Tota la resta ens porta a un carreró moral sense sortida.