Diada 2022: cop a la taula

No entendré mai perquè la Guàrdia Urbana s’entossudeix a donar xifres irreals i fàcilment rebatibles, que només li serveixen per erosionar la seva credibilitat com a comptadora de manifestants. Qualsevol observador, a simple cluc d'ull, sap que en la Diada d’enguany hi cabien uns quants camps del Barça, de manera que la xifra oficial donada pel cos quedava com un estereotip a la baixa, que només servia per tranquil·litzar els titulars més inquiets. Ganes de guanyar favors polítics, perdent autoritat. En tot cas, i sigui quina sigui la xifra precisa (el sistema per comptar manifestacions està inventat), hi ha un fet irrebatible: la Diada ha estat un rotund èxit que tant ha superat les pors dels organitzadors com ha frenat la tendència ciutadana al desencís. Evidentment, no estem en les xifres impossibles dels anys més calents del procés, però també és un fet que ningú a Espanya, ni a Europa, té, a hores d'ara, la capacitat de mobilització ciutadana de les entitats independentistes catalanes. Si, a més, s’hi sumen els factors que hi jugaven en contra, des de la crida a la desmobilització d’ERC, liderada pel mateix president, fins a la manca d’una estratègia conjunta que deixa el moviment sense full de ruta, l’èxit resulta inapel·lable. No ha estat una Diada històrica (fa temps que vàrem exhaurir el terme, de tant abusar-ne), però sí decisiva, perquè ha superat l’amenaça més perillosa: l’autoboicot, és a dir, el foc amic.

Amb aquest èxit a la butxaca, l’independentisme es reforça anímicament i envia uns senyals que marcaran a foc els propers temps. És a dir, malgrat estar dividit, cansat i desconcertat, el moviment independentista gaudeix d'una mala salut de ferro, amb un múscul fort que està decidit a marcar l’agenda política. I aquest missatge afecta principalment ERC, que veu com el seu gir estratègic, que passa per refredar el procés independentista, queda inutilitzat. Incapaç d’aconseguir èxits en els acords amb el Govern socialista, sense possibilitat de ‘reformar’ Espanya, amb la Taula de Diàleg convertida en una caricatura i sense projecte viable que superi la seducció de la independència, ERC intenta reinventar una mena de pujolisme republicà que, de moment, no sembla instal·lat en el relat col·lectiu. ERC ha comès el greu error d’enfrontar-se a l’ANC, és a dir, a la ciutadania independentista organitzada, i ara ha perdut l’envit, la qual cosa és una doble derrota: primer, perquè la ciutadania li ha recordat que l’independentisme és un moviment que va de baix a dalt, i no un partit dirigit; i segon, perquè ha deixat de liderar-lo. La seva reacció a la defensiva, traient les urpes de panxa amunt, demostra que encara no ha sabut llegir el que li està passant. En certa manera, l’afonia del seu líder Junqueras quan intentava demostrar fermesa ha sigut tota una metàfora.

L’onada expansiva de l’èxit de l’Assemblea també afecta, lògicament, el Govern de coalició, la fortalesa del qual ja era molt precària. És cert que una part de Junts no vol trencar, però també ho és que el partit necessita marcar distància respecte al gir estratègic d’ERC, que algunes de les famílies internes volen la sortida, i que l’impacte de la Diada tindrà repercussions anímiques considerables en els seus militants i quadeos. ERC ha perdut un pols públic amb l’ANC, i Junts no pot quedar fora d’aquest triomf. En aquest sentit, no és casualitat que fos ahir mateix quan Turull i Borràs verbalitzessin la possibilitat de la sortida. Cal tenir en compte, a més, que l’amenaça d’antipolítica de l’Assemblea, plantejant una llista cívica fora dels partits, amoïna d'igual manera tots els partits independentistes –CUP inclosa– i, necessàriament, tensa les decisions. Després de la Diada, doncs, tot està més obert i és més inestable del que ja era.

Notícies relacionades

El segrest de l’Assemblea

ERC i Junts mantenen el foc creuat després de la Diada

Temps queda per veure si els senyals emesos en la manifestació tenen repercussió política, però hi ha una evidència rotunda: l’independentisme ha tornat com a gran factor polític, després del miratge que representava el gir d’ERC. Els republicans han fet la prova del carrer i han perdut per golejada, amb el president de la Generalitat desmentit per la mateixa ciutadania que l’ha dut a la presidència. Despullat el rei, ara hauran de cercar nous vestits si volen tapar les misèries.

PILAR RAHOLA