NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Aragonès a la foguera terraplanista

Ricard Cugat

El cap de setmana passat 500 terraplanistes es van reunir a Barcelona. Els assistents eren gent de bona voluntat que, per motius diferents i diversos, han perdut la confiança en el sistema. I consideren que la ciència és la base del sistema. De manera que, per fer caure l’edifici, minen els fonaments. Ells no són el problema. El problema són els que eren a l’escenari que els van convocar per fer negoci. Són, en moltes ocasions, científics rebotats que utilitzen els seus coneixements per venjar-se del seu antic gremi. No viuen al marge del pensament científic, sinó que el reinterpreten segons la seva conveniència. ¿Com cal respondre a aquest desafiament? No és fàcil. Els terraplanistes erren en les solucions, però acostumen a encertar en identificar el malestar amb el sistema. Un malestar que té una base, però a la qual responen amb solucions que no ho són.

Hores després del congrés terraplanista, centenars de milers de persones –la xifra exacta és el de menys– es van manifestar pels carrers de Barcelona a favor de la independència. La majoria molt bona gent. Com ho són els que ho faran el pròxim dia 19 a favor de l’escola també en castellà. Gent justa que sent un profund malestar. I que considera que l’origen és la seva pertinença a Espanya. I Espanya, massa vegades, no ha volgut dialogar amb ells sinó amb els seus dirigents. I novament el problema no són aquesta gent, sinó els que eren a l’escenari. Al capdavant de la manifetación hi havia Dolors Feliu, jurista amb anys de militància política, que ara ocupa la presidència de l’ANC. Va demanar eleccions si no hi ha independència. I aquest dimarts va concretar que la manera d’aconseguir-la és fent una nova declaració unilateral. Se suposa que els assistents a la marxa estaven d’acord amb l’ultimàtum. O no. No hi ha independentista just que mantingui que la independència exprés continua sent possible. Com no hi ha constitucionalista assenyat que afirmi que això va ser un suflé. De manera que, en últim extrem, l’amenaça és cremar Aragonès i Esquerra en la foguera com va fer la Inquisició amb Galileu. Però la Terra continuarà girant al voltant del Sol. I, mentrestant, a Feliu (o a Borràs) se li posa cara de Saglieri. Aguanti, president. I aguanti, Turull.

Temes:

AMI ( Associació de Municipis per la Independència ) ANC Independència de Catalunya Pere Aragonès Declaració unilateral d'independència (DUI)

Inicia sessió 0 Comentaris