Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Immersió lingüística: curriculí, curricular
No només el Govern ha evitat l’aplicació de la sentència del TSJC, sinó que ha decaigut el 25% de castellà en aquells centres on ja s’impartia per la petició d’algunes famílies
El juny passat, el programa ‘Polònia’ de TV-3 va emetre una divertida escena en què es veia els dirigents dels partits que havien pactat la nova llei de política lingüística (PSC, ERC, Junts i Comuns) celebrar la troballa de la paraula ‘curricular’ per definir l’ús del castellà en l’ensenyament obligatori. Per als nacionalistes l’objectiu era clar: desobeir amb aquest ardit la sentència del 25%, dictada pel TSJC, és a dir, impedir l’ensenyament en castellà i reservar per al català el caràcter de «vehicular». En canvi, el PSC creia que, amb aquesta contorsió terminològica (ja que ‘curricular’ és tot i res), s’obria la porta a què el castellà fos també llengua d’ensenyament a l’escola sense dir-ne ‘vehicular’. L’inici del curs ha evidenciat que els desitjos de Salvador Illa han caigut en sac foradat. No només el Govern ha evitat l’aplicació de la sentència, sinó que ha decaigut l’aplicació del 25% en aquells centres on ja s’impartia per la petició d’algunes famílies.
Entretots
La nova llei i el decret llei posterior ha blindat el monolingüisme escolar. I això ha sigut possible perquè qui havia de demanar l’aplicació de la sentència, l’Advocacia de l’Estat i el Ministeri d’Educació no ho ha fet, de manera que el TSJC s’ha cansat de continuar amb el pols que lliurava des de fa anys amb la Generalitat. Si l’administració de l’Estat se n’ha desentès és per raons polítiques: el suport d’ERC a Pedro Sánchez exigia aquest tribut. És trist, però aquesta és la veritat. Afortunadament, el TC ha admès el recurs presentat pel PP i Ciutadans, i segurament posarà objeccions a la llei, el propòsit evident de la qual és prohibir que s’ensenyi res en castellà. Prohibir-lo, aclarim, a l’escola pública, perquè a les privades, on les elits (començant pel conseller Josep Gonzàlez-Cambray) porten els seus fills, l’ensenyament és trilingüe. És lamentable que aquest model, en què totes les llengües s’utilitzen, no es vulgui estendre a la pública, convertida en un instrument per intentar modificar la composició lingüística de la societat catalana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
