Article d’Agnès Marquès Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Diverses sorts encadenades
No hauria de ser possible que tenir més o menys qualitat de vida depengui de si et pots pagar una mútua o no
Disculpeu-me que parli de mi; en realitat és només una excusa per parlar de tots.
Escric aquest article amb el dictàfon de l’ordinador perquè un accident m’impedeix escriure amb normalitat. Una compromesa ruptura del radi em fa dictar aquestes línies després de passar pel quiròfan.
Diverses sorts encadenades permeten que només hagin passat tres dies des de la caiguda i que ja estigui operada. La primera, i que hem de celebrar tots, és l’inestimable servei d’urgències que tenim als nostres hospitals públics, que et veuen amb cara de patir mal i t’atenen ràpidament amb la filosofia de parar el cop tan aviat com sigui possible. Anestèsia, recol·locació d’ossos i enguixat.
La meva segona sort encadenada ha sigut, en aquest cas, ser una del 40% de catalans que, a part de finançar el servei de seguretat social pública, es poden pagar una quota mensual per tenir una assegurança privada. Això ha fet que hagin pogut reconduir el cop aturat a urgències i reconstruir-me el canell amb rapidesa, només tres dies després de la caiguda.
Entretots
I això, que és una sort particular, és una dissort col·lectiva, perquè hauria de ser el mateix servei públic el que ens garanteixi aquesta atenció diligent. Fer les proves diagnòstiques amb rapidesa i resoldre el problema si cal passar per quiròfan, també amb la màxima brevetat possible. Això no passa actualment. Justament les cirurgies no vitals són les que acumulen més temps d’espera. Una operació de maluc, canell o genoll no és vital, però haver d’esperar quatre o cinc mesos resta molta qualitat de vida. No hauria de ser possible que tenir més o menys qualitat de vida depengui de si et pots pagar una mútua o no.
La meva última sort encadenada han sigut les mans dretes que s’han ofert aquests dies per ajudar-me amb tot. Soc veritablement incapaç amb l’esquerra. L’última, la de qui m’ajuda a polir aquest text dictat a una màquina. Gràcies. Sols no fem res.
