La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les opinions de Carles III

3
Es llegeix en minuts
Les opinions de Carles III

VICTORIA JONES / POOL / AFP

Entrevistats aquests dies en ràdios i televisions dotzenes de ciutadans britànics compungits per la mort d’Isabel II, tots van semblar coincidir que el talent no s’hereta. La direcció de l’Estat sí, per a consternació de qualsevol que desitgi aprofundir en els riscos d’aquesta incongruència. El poble augurava que amb total seguretat Carles no serà tan bon monarca com la seva mare: hi ha persones que sumen (la difunta) i altres que resten (el primogènit). «Ja veurem si és capaç de no ficar la pota i estar callat», deia amb gràcia un cavaller anglès jubilat, establert a les costes espanyoles. Altres senyores i senyors assenyalaven que cada vegada que el príncep de Gal·les parlava pujava el pa, i que la seva falta de saber estar en el paper institucional va ser una molèstia com a aspirant, però suposa una autèntica amenaça com a portador de la corona. Curiosament, llegits una vintena llarga d’articles i perfils sobre el nou rei firmats per analistes prestigiosos i experts en la casa reial, tots apuntaven en la mateixa direcció.

Les opinions de Carles III juguen en contra seu i se les haurà de guardar a partir d’ara, a favor de la necessària neutralitat de la seva nova missió. El mateix monarca va semblar acceptar l’etiqueta de bocamoll que li han adjudicat des dels lords fins als comuns i, en les últimes entrevistes que va oferir mesos enrere, ja va avançar que pensava arraconar les seves inquietuds actuals i comportar-se com s’espera d’ell, propòsit d’esmena que ha anat reiterant en els seus primers discursos en l’entronització. Llastimosament, la intriga de saber si un Carles callat millora en alguna cosa un de lleuger de llengua no ha durat. La muda escena en què amb gestos ordena despectivament a un uixer que retiri un tinter que el molestava per firmar no necessita subtítols. Ens mostra el pompós individu maniàtic i autoritari que fa planxar els cordons de les seves sabates, i que no s’asseu al vàter fins que un dels seus ajudants li aixeca la tapa.

Del que diu al que fa, potser el successor de la longeva Isabel empitjora fins i tot quan passa a l’acció. Buscades les seves injuriades opinions, s’han referit a la necessitat de reciclar les escombraries i cuidar el medi ambient quan el concepte de «crisi climàtica» encara ni s’entreveia; a respectar l’arquitectura tradicional i no fer nyaps als centres històrics; a no permetre que s’empobreixi el contingut de l’educació bàsica a les escoles i a impulsar l’agricultura i l’alimentació sostenibles. Poc a objectar. D’acord que és defensor de la medicina alternativa fins al punt de posar-se en contra la comunitat científica del seu país pels seus excèntrics consells de salut, però al juny es va pronunciar alt i clar sobre els «espantosos plans» del govern de Boris Johnson de deportar a Ruanda persones demandants d’asil.

Notícies relacionades

El conjunt de les seves preocupacions resulta fins i tot acceptable si les comparem amb alguns dels fets que se li atribueixen: acceptar maletins de diners destinats a les seves fundacions caritatives procedents d’un ex primer ministre de Qatar, d’un potentat saudita o fins i tot de la família d’Ossama bin Laden. En relació amb aquest últim do, des de les seves oficines es va explicar que l’esmentada saga havia expulsat del seu si l’autor intel·lectual de l’11-S, per aturar l’escàndol.

Sembla que les testes coronades tendeixen a posar-se en el blanc de la generositat dels potentats del petroli, necessitin la pasta o els resulti xavalla. De regals milionaris en sap alguna cosa el parent llunyà que, si es compleix l’anunci oficial, s’asseurà unes files més enrere en el funeral de la cosina Lilibeth. Joan Carles I. Un príncep poc prometedor i un rei del qual tampoc es coneixien les opinions, però que va haver d’abdicar per la gravetat dels seus fets.