La campanya militar (65) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ucraïna no ha guanyat la guerra (encara)
Com més s’acosti Kíiv a la victòria, més probabilitat hi ha que Moscou opti per un envit en gran
Una guerra suposa una experiència tan complexa en la qual s’entrecreuen tants actors, interessos i variables de molt difícil control que convé tenir els peus el més enganxats possible a terra per evitar afegir-hi més confusió i errors que inevitablement cometran uns i d’altres. Per això, el primer que cal entendre enmig de la incessant successió de notícies sobre els avenços de les tropes ucraïneses –i, per tant, retrocessos de les russes– és que Kíiv no ha guanyat la guerra.
Tot i que es confirmi finalment que en aquests últims dies Kíiv ha recuperat fins a 8.500 quilòmetres quadrats, cal recordar que Rússia encara conserva no menys de 120.000 quilòmetrees quadrats més, alguns des del 2014. I, per molt que els invasors s’estiguin enfrontant a molts problemes, no s’ha produït una desbandada generalitzada ni han esgotat les cartes que poden fer servir per imposar el seu dictat. Zelenski només podrà proclamar la victòria, tret que opti per rebaixar els seus plantejaments, quan hagi expulsat els militars russos de tot el país, recuperant no només el Donbass, sinó també Crimea. I aquests són objectius que ara com ara no estan al seu abast.
Res d’això rebaixa la importància del que està passant actualment al camp de batalla, ja que suposa un canvi de tendència que pot marcar el futur immediat. Zelenski i els seus han demostrat una alta capacitació tècnica, tant en la planificació com en l’execució de les accions de combat. Igualment, han confirmat que les armes subministrades per governs occidentals serveixen per frenar les ànsies imperials de Putin i que, en conseqüència, si es decideixen a entregar-li els MLRS, carros de combat i blindats, defensa antiaèria i drons que diàriament reclama, els avenços podrien ser encara molt més ambiciosos.
En tot cas, si s’analitza la situació des de la perspectiva d’un Putin que s’ha d’assumir que no està disposat a sortir d’Ucraïna amb les mans buides, el que s’entreveu és un escenari encara més preocupant. Rússia ja ha fet servir el 85% de totes les seves unitats de combat terrestre al front ucraïnès, amb l’afegit de voluntaris de les zones que ha ocupat al Donbass i a Crimea. Això significa que amb prou feines té marge de maniobra per incrementar el nombre d’unitats que puguin desplegar-se als diferents fronts de combat. Vist així, l’única sortida per recobrar la iniciativa i evitar noves derrotes tan sonores com les d’aquests dies és decretar una mobilització general, just el que li han estat reclamant diferents actors nacionalistes i comunistes que creuen que Putin és excessivament tou.
Entretots
De moment, ja s’està veient com Rússia incrementa els atacs massius contra població i infraestructures civils en un intent de demostrar una capacitat de resposta immediata, al marge que això suposi una nova violació de les normes de la guerra. Però a la recambra hi ha altres opcions molt més preocupants, com provocar una catàstrofe nuclear a la central de Zaporíjia, atrevir-se a atacar el territori d’algun país de l’OTAN i la Unió Europea –calculant que ningú tindrà voluntat política per respondre militarment– o recórrer a les múltiples armes nuclears tàctiques que guarda en els seus arsenals.
En una més de les paradoxes que proporciona la guerra, ens trobem en un punt en el qual com més s’acosti Kíiv a la victòria, més probabilitat hi ha que Moscou opti per un envit en gran. I això és molt més tràgic que el mus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
